SANT SERNI DE CANILLO. CANILLO. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.

Un rere l’altre, aquests dies d’esbarjo andorrà ens van servir per resseguir la majoria de les esglésies d’Andorra.

Sant Serni de Canillo és l'església parroquial del nucli antic de Canillo. Es troba al bell mig de l’antic poble de Canillo, envoltada de les cases més singulars i amb més història de la vila. Digne de visitar és el molí que trobem pujant a l’església. 

Església d’origen romànic aixecada en un moment indeterminat anterior a la segona meitat del segle XII, com denoten les restes de l’antiga construcció romànica que encara es conserven a l’exterior del mur de llevant. A l’edifici es fan una sèrie d’ampliacions barroques als segles XVII i XVIII, que li donen l’aspecte original que avui dia coneixem. És a la fase barroca quan s’hauria aixecat el campanar de torre.

L’església és de planta rectangular i absis quadrangular, amb capelles laterals, cor, coberta a dues aigües i campanar de torre. La porta és de mig punt amb dovelles i impostes, i està oberta al sud al final de la nau. En el parament sud s’observen dos contraforts i els forats de les bastides.

El campanar és una estructura adossada, situada al costat sud. És de planta quadrada, tres pisos amb finestres de mig punt i diverses espitlleres. Es cobreix amb cabies de fusta i lloses de pissarra disposades a quatres aigües.

La nau, amb un soler de fusta, conserva encara una part del mobiliari i el cor de fusta d’època barroca (segles XVII-XVIII). A l’interior, el mur sud té dues capelles amb dos altars. A la capella més a prop de l’altar major, al costat meridional, hi ha una pica baptismal d’època medieval.

També en el seu interior conserva altres elements d'interès. El més destacable d'aquests és una talla gòtica policromada del Crist Crucificat.

Al retaule de l'altar major, del segle XVII, tant pel seu estil pictòric, com per la data de pagament als escultors, del 1651. Hi ressalta una imatge de Sant Jordi, a la que dedicà un poema Josep Maria de Sagarra, i Sant Galderic, patró dels pagesos.

A la primera capella lateral de l’esquerra trobem un retaule dedicat a la Mare de Déu, datat del segle XVII, i a la capella més pròxima a l’altar, on actualment es troba ubicada la pila baptismal, un retaule del segle XVIII dedicat al Sant Crist. Al vessant oposat trobem una capella amb un retaule amb advocació a sant Antoni datat del segle XIX.

També es pot contemplar la Creu de Carlemany (segle XVI) procedent del camí de Meritxell a Prats.

La reixa de ferro forjat que originàriament separava el presbiteri de la nau, així com un rodet de campanes, són altres dels elements destacables. El 1968 va ser instal·lada la mesa de granit de l'altar major i unes llànties de ferro forjat.

L'any 2009, durant unes obres de millora, es van descobrir unes restes arqueològiques en el subsòl de la nau. Podrien ser estructures de la construcció inicial del segle XII o bé d'un temple anterior al romànic. Actualment aquestes restes estan museïtzades en el sòl de la nau central. A més de les estructures, s'han trobat una sèrie d'enterraments que van des del segle VII al XVIII.

L’església de Sant Serni de Canillo està declarada com a Bé d’Interès Cultural.

Visitar Andorra i els seus indrets culturals és una lliçó d’història que lliga amb la nostra pròpia història catalana.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.