Anàvem en direcció als llacs
de Tristaina quan a la part dreta de la carretera veiérem una petita església
sota l’advocació de Sant Miquel. Enfront és troba el pont sobre el Valira del
Nord que condueix al petit poble d’Ansalonga.
Aquesta església donava
servitud religiosa al petit nucli de població. Ës situada arran del que
antigament era el camí ral i ara és la carretera general.
Segons referencies documentals al segle XVIII ja existia i va ser rehabilitada a la primera meitat del segle XIX.
Es tracta d’un edifici de
planta rectangular sense absis aparent a l’exterior. La coberta és a dos
vessants, de llates de fusta recobertes de pissarra i suportada per un embigat
interior.
Damunt el mur est té un
campanar d’espadanya, d’una obertura amb arc de mig punt adovellat.
La façana principal està
orientada a l’est , de cara al poble i és perpendicular al carener. S’hi obria,
originalment, la porta d’entrada que l’any 1970 va cegar-se. Aquesta porta està
flanquejada per dues finestres ferrades. Les tres obertures, porta i finestres,
estan rematades amb un arc rebaixat. Llàstima que ha causa de la necessitat
circulatòria la porta quasi s’obre a la carretera.
A la façana sud és on es troba
la porta actual, també d’arc rebaixat, i a sobre hi ha una finestra
quadrangular protegida per reixes de ferro.
A l’interior hi ha un cor de
fusta als peus de les nau i l’absis esta cobert amb volta de canó. El terra
està empedrat.
Acull un retaule de fusta de
finals del gòtic, obra del pintor Jeroni d’Heredia, dedicat a Sant Miquel i datat entre 1620 i
1650. També hi ha un naif davant d’altar
amb motius vegetals, i altres peces del
mobiliari.
L’església de Sant Miquel
d’Ansalonga està inventariada com a Bé d’interès Cultural.
Text i recull dades. Miquel
Pujol Mur.
Fotografia M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada