Visitàvem Pruit (949 m. d’alt),
i com en moltes ocasions l’església de Sant Andreu forma part de la edificació
del poble. L’església forma part d'un bell conjunt arquitectònic amb el petit
nucli urbà construït a redós seu. La resta de la població (106 h-2009) està format
per masies disseminades en el terme municipal.
Consultat el diccionari
Alcover-Moll sobre l’etimologia del nom ens dóna la següent definició: incerta.
Coromines, considera probable que vingui del llatí prōdĭtum, ‘aparegut
a la vista’, relacionant Pruit amb el gallec-asturià pruida, «paso
de montaña por donde traspone el caminante». El mateix Coromines fa notar que
dels diversos caserius que formen el municipi de Pruit, el més important (El
Coll de Pruit) «se encuentra precisamente en lo alto de la sierra que
separa las comarcas de Vic y Olot, y en el lugar por donde traspone el camino
real que unía las dos ciudades».
Es troba esmentada el 1028 i
1050 i es confirma el nom l'any 1134 però es tenen notícies del nucli de Pruit
des del 995, que pertanyia als vescomtes d'Osona i era unit al Castell de
Rupit. En canvi, el poble i la parròquia de Sant Llorenç Dosmunts,
creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu al segle XIV, era
dels vescomtes de Cabrera. Formà municipi independent fins el 1978 i
comprenia també les grans masies del Bac de Collsacabra i de les
Viles, el veïnat de Coll de Pruit, la Devesa i la masia i església de Comajoan.
Està formada per un cos
romànic del segle XIII però l'absis sembla que s'enderrocà amb el terratrèmols
de 1428. Inicialment era dedicada a Sant Andreu, Santa Creu i Santa Maria.
Actualment és advocada a Sant Andreu i presenta l'estructura que li donaren les
modificacions del segle XVIII quan es construïren les capelles laterals, el
campanar barroc i s'allargà la nau.
El presbiteri és marcat amb
dos graons i als peus de l'església s'hi ubica el cor. En aquest indret, que és
l'antiga església romànica reconvertida en atri i cor, la nau s'estreny i es
cobreix en volta de canó; la resta de la nau es divideix en tres trams cobert
amb volta de creueria. A la part dreta del presbiteri hi ha un portal que
condueix a la sagristia.
El portal d’entrada a l’església
fou refet després de la Guerra Civil, en que s'enderrocà.
L'església s'il·lumina mitjançant una
finestra quadrada a la part dreta de la nau i una finestra als peus. És
decorada interiorment amb pintures. La façana es troba a la part de ponent,
està rematada en forma triangular i presenta una finestra d'esqueixada i un
gros portal adovellat que emmarca un altre de més petit d'arc de mig punt però
inscrit dins d'una forma rectangular.
A l'extrem sud-est s'hi eleva el
campanar del segle XVIII, acabat en forma octogonal amb obertures d'arc de mig
punt, algunes de les quals són tapiades. Dues de les obertures tenen campanes.
Està coronat per balustres amb barana rematades d'esferes de pedra. És
construïda en carreus de pedra ben escairats.
La casa del campaner està
adossada a l'església parroquial. Es coberta a dues vessants, amb carener
perpendicular a la façana i orientada a ponent. A la planta presenta un gran
portal adovellat, una finestra al primer pis amb l'ampit molt deteriorat i la
llinda decorada, al segon s'hi obren dues finestres geminades, de petites
dimensions i d'arc rebaixat. Es construïda en lleves de pedra ben carejada i
els portals són de fusta.
La rectoria és de planta
rectangular i es troba unida a l'església. Es coberta a dues vessants, amb el
carener paral·lel a la façana, la qual es troba orientada a migdia. A l'extrem
dret hi ha un portal d'arc de mig punt al qual s'accedeix mitjançant unes
escales al damunt hi ha un gran finestral i dos balcons de facció moderna.
A l'extrem esquerre, al costat
de l'església hi ha una finestra amb reixes de ferro i la llinda treballada. Es
construïda en pedra i arrebossada al damunt. Les obertures són de pedra i els
escaires també de pedra vista.
El retaule amb escenes del Calvari que va
pintar Joan Gascó el 1521 és pot veure al Museu Episcopal de Vic.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada