Aquest
va ser un dia que vam donar moltes voltes cercant entre altres el poble de
Biscarbó. Potser sense una ruta prou clara voltaven una vegada i altre entremig
de les moltes carreteres i pistes de les Valls d’Aguilar. Finalment van veure
el camí però la tardana hora no ens va semblar adient per emprendre la pista de
terra que no sabíem ben bé per on ens portaria.
En
aquells moments ens trobàvem en el poble de Junyent i vam opinar que un poble
com aquell on si veia força vida no podria ser que no tingués una església i
deixant el cotxe començarem la nostra recerca que ens portar a la part alta del
poble on està l’església en aquell moment en obres de restauració. Malgrat les
bastides que ens impedien veure l’edifici visitàrem el seu entorn i preníem les
pertinents fotografies.
Junyent
és un petit poble (11 h. 2009) situat (1380 m. d’alt.) a l’esquerra del riu de
Castellàs, aigües amunt del cap del municipi.
Aquí
voldria fer una observació: Castellàs històricament havia pertangut al comtat
d’Urgell i al vescomtat de Castellbó. La divisió comarcal del 1936 es posà a la
comarca del Pallars Sobirà atès que el seu mercat més proper era el de Sort.
Va
tenir municipi propi fins que es va crear el nou terme municipal de les Valls
d'Aguilar per fusió d'altres antics municipis (la Guàrdia d'Ares, Noves de
Segre i Taús). Anteriorment, el 1857, havia incorporat Biscarbó i Junyent.
En
la nostra consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta
definició.: Del llatí iŭngĕnte, “que uneix, ajuntador” ( segurament en sentit
geogràfic de “confluència”: ( cf. Balari Oríg. 133,134). L’origen de Junyent és
el mot comú junyent, en el sentit de
lloc on s’uneixen dos rius, dos torrents, etc. És, doncs, un topònim romànic de
caràcter descriptiu.
Sant
Esteve de Junyent és una església d’una sola nau amb absis a llevant, tot dins
les línies característiques del romànic del segle XI.
Edifici
religiós d'una nau coberta amb quatre trams de volta de canó amb llunetes,
separats per tres arcs faixons sense prolongació als murs. A la nau s'obren
dues capelles laterals oposades a través de dos arcs de mig punt. Són de planta
quadrangular i cobertes amb volta de canó.
Els
murs de la nau estan decorats amb policromia, imitant un mur de carreus. El
conjunt presenta un cor de fusta en alt als peus.
La
porta d'accés és d'arc de mig punt, amb dovelles de pedra tosca i un ull de bou
al damunt. A sobre de la porta hi ha una dovella amb la data 1785.
El
campanar és d'espadanya, de dos ulls, amb coberta a dues vessants. El conjunt
també presenta una coberta de llosa de doble vessant.
Sant
Esteve de Junyent és un monument inclòs en l’Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya.
Ens
agradaria en un altre ocasió tornar a visitar l’església, una vegada acabades
les obres de restauració, ja que hi ha unes dades no coincidents. Però malgrat
tot em de cridar al·leluia al veure unes obres per conservar la riquesa
històrica del nostre país.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada