dijous, 26 de març del 2015

SANTA CECÍLIA DE MOLLÓ. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

L’església de Santa Cecília és troba situada al costat de llevant del poble de Molló, damunt un serrat situat en un vessant de la vall del Riutort.
 


No és coneix cap document que parli dels orígens de la parròquia de Molló fins l’any 936, quan ja aquesta devia estar establerta d’abans. Tot i amb això podem aventurar que si fou abans , al començament del segle X ja devia existir, puix que alguns aspectes relacionats amb la constitució del parròquia de Camprodon fan creure que la de Molló ja devia funcionar, o que al menys ja era planejada al moment d’instituir-se la camprodonina l’any 904. Des d’un primer moment va pertanyé al bisbat de Girona i era de domini comtal.


En ple segle XII no sabem si tot l’edifici primitiu fou o no reformat, però el que si sabem és que fou començada la construcció de la torre campanar.. Hom n’erigí la planta baixa, la qual arriba fins el nivell de la teulada de l’església actual. Aquest campanar s’ha dit que possiblement en un principi fou utilitzat  amb finalitats bèl·liques, sobretot  a causa d’una porta amb parament de pedra del final del segle XI, la qual dóna a les voltes de l’església actual, i que potser donava pas a l’església anterior. De fet és veritat que Molló constituí un punt de fricció  entre el comte de Besalú i el de Castellnou; així, l’any 1090 Bernat II de Besalú s’alià amb un tal Guillem Hug contra Guillem de Castellnou, en prevenció que aquest darrer, que ja s’atribuïa el títol, no és traspassés a intentar apoderar-se de Mollet (Perelada), Tuïr, Prats de Molló i Molló, que eren viles del comte de Besalú.

 
L’any 1141 el monestir de Santa Maria de Ripoll hi rebé importants dominis, així, quam el cmote de Barcelona i de Besalú, Ramon Berenguer III, manà ésser enterrat al monestir de Ripoll, li deixava entre altres possessions “l’alodium meum proprium quod habeo in comitatu Bisuldunensi, scilicet in parrochia de Sanctae Caeciliae de Mollo, sive in vila Mulnau [...]”. Aquelll mateix any1141 els abats de Ripoll obtingueren el domini total del lloc, i a partir del 1144 la possessió de la parròquia i els seus drets, quan el bisbe de Girona, Berenguer, Fèu donació al monestir de “l’ecclesiam Sanctae Caecilae de Moion cun decimis et primitius, alodibus, atque oblationibus fedelium [...]”. Aquesta possessió es veié confirmada l’any 1167 en la butlla del papa Alexandre III, a favor del monestir de Ripoll.

Cap el final del segle XII hom construí l’església actual. L’any 1952 fou restaurada la part superior del campanar. 

L'església de Santa Cecília de Molló és una notable mostra del romànic pirinenc. És una església d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, molt desenvolupat, més estret que l'amplada de la nau. Aquesta és coberta amb volta apuntada, amb tres arcs torals reforçats per contraforts visibles a l'exterior. A la capçalera té dues capelles rectangulars poc profundes, com un incipient creuer, que es manifesten a l'exterior amb un mur més sortint que la nau. Aquestes capelles tenen unes finestres de doble esqueixada i l'absis en té una d'allargada, ornada per dues arquivoltes sostingudes per dues columnetes amb capitells decorats amb motius vegetals i figures antropomorfes. A l'interior, el presbiteri és reforçat amb un fris ornamental de mènsules i dents de serra, i l'absis acaba a l'exterior amb un fris sostingut per mènsules.

Al peu de  la nau hi ha un cor d’època tardana. 

A l'extrem ponentí del mur de la part meridional, s'obre la portada, severa i elegant, que fou dissenyada formant un conjunt un xic sobresortint del mur i que s'acaba en un fris esculpit i petites mènsules –que representen els set pecats capitals– sobre dents de serra, tot sota un petit ràfec en terrat o guardapols. La porta és accessible per sis graons, i és formada per arquivoltes llises en degradació. El timpà també és llis. La porta té unes ferramentes de tipus romànic, còpia de les primitives que es van perdre, però conserva l'antic forrellat que figura una serp.  

Destaca l'esvelta torre campanar, adossada al mur N, que té la base del segle XI fins a l'altura de la teulada de l'església actual, i quatre pisos superiors del segle XII, que resulten una mica petits de mides en comparació amb el volum considerable de l'església, cosa que n'accentua l'esveltesa. Fou restaurat el 1952 i se li llevà l'acabament emmerletat que li era impropi. Té un joc de lesenes i arcuacions llombardes i un fris dentat que marquen els diferents pisos, i dues finestres rodones bessones o ulls de bou sota la teulada.

 
L’església de Santa Cecília de Molló constitueix un magnífic exemplar de la persistència dels motius decoratius de l’arquitectura llombarda, en un edifici plenament integrat a les concepcions espacials i tecnològiques característiques del segle XII avançat. 

Una profitosa visita a Molló amb el coneixem de dues esglésies allunyades per el temps  però interessants de veure.

 
Quan racons té el nostre país i quan més el voltes més coses noves trobes per veure. Molló ben val un viatge. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada