Visitàvem
en un dia rúfol (així les emboirades fotografies) l’església de Sant Pere de la
Llobera.
La
consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: del
llatí lŭparĭa, mat. sign. Segurament cau o lloc de llops.
Va
ser consagrada el 1037, havent estat dotada per de Bonfill de Sanç, senyor de
Llobera i la seva muller Amaltruda, germana del bisbe d'Urgell sant Eribau. És
esmentada, però, ja un anys abans, el 9 d’agost de 1036, al testament d’un tal
Riquer, pel qual repartia el seus béns mobles entre els clergues i l’església
de Sant Pere de la Llobera d’una part, i Maier de l’altra. Al mateix temps
donava a la mateixa esgésia un alou de Llobera i la seva “frabega”.
L’any
1042 esportà a terme la publicació sacramental del testament de Bonfill de
Sanç, el testador hi establia, entre altres disposicions, que la seva muller
Amaltruda havia d’ésser mestressa d’un alou i una vila de Llobera mentre
visqués.
El
1072 Em fa el seu testament amb algunes donacions a Sant Pere. Cal esmentar
també el document del 28 de gener de 1087 pel qual Humbert Guitard i Ermessenda
donen a Santa Maria de Solsona un alou que tenien a Llobera, amb els cementiris
i els drets que tenien sobre Sant Pere.
Es
conserven diversos capbreus des del segle XIV. En el capbreu parroquial del
segle XIV ens apareix la parròquia ja totalment estructurada i les seves
sufragànies. El 1897 són suprimides les sufragànies i s'hi incorporà amb la
categoria d'església d'ajuda la de Sant Pere de Peracamps.
L’església
parroquial de Sant Pere de Llobera en el decurs dels anys ha sofert múltiples
renovacions i ampliacions de manera que el que avui es conserva de l’edifici
original és mínim. Té un robust campanar de torre, quadrat.
Romanen,
però, dos elements escultòrics aprofitats per tancar l'absis: una finestra i un
òcul. La finestra és d'arc monolític de mig punt decorat en el mateix i en els
muntants. Els motius són una creu inscrita en un cercle rebaixat; entrellaçat
de lòbuls present a altres llocs de Catalunya, una estrella de vuit puntes
inscrita en un quadrat. Tres cercles més presenten un motiu floral de quatre
pètals, una flor de vuit pètals i una palmeta apaïsada. També hi ha línies en
ziga-zaga, escacat, dents de serra. Sobresurten els tres caps simètrics a
l'intradós de l'arc. L'òcul és un monòlit amb cornisa amb decoracions
asimètriques on figuren dos àngels i motius geomètric-vegetals.
El
conjunt es pot datar al segle XIII. En cap cas sembla anterior a mitjan segle
XII.
Sant Pere de Llobera és l'església parroquial de Llobera, a la comarca del
Solsonès. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic
Català.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada