dilluns, 7 de desembre del 2015

SANT BARTOMEU DE COVILDASES. VIDRÀ. OSONA.

TERRES D’OSONA. 

Sant Bartomeu de Covildases éstà situada llevant del terme de Vidrà, al vessant meridional de puig de Cubell (1.482 m alt.), damunt la riera de Sant Bartomeu, afluent per l’esquerra del riu Ges. El cotxe va haver de treballar força per anar per una pista de terra, algun cop cimentada, i passar dels 982 m. d’alt. de Vidrà als 1482 m. alt. on ens troba l’església en un recorregut aproximadament d’uns 7 quilometres.
 

És el terme més septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des de l’any 1989, ja que fins aleshores havia format part de la comarca del Ripollès. 

El lloc de Covildases, igual com altres indrets de la vall de Vidrà, és esmentat l’any 960 a l’acta de consagració de l’església de Sant Hilari de Vidrà. Entre altres possessions va rebre com a dotació les “decimes et primicias et oblaciones fidelium [...] villa cuil de Asinos”. 

S'erigí al pas del s. XI al XII. Funcionava com a sufragània el 1123. El terratrèmol del 1425 destruí la volta i l’edificació, que fou reparada definitivament el 1548. No té culte des del 1936; l’edificació romànica és en curs de restauració.

 
A la llista de parròquies del bisbat de Vic , redactada entre els anys 1026 i 1050 apareix amb el nom de “Sancto Bartolomeo de Chuildasens”. En successives llistes des de 1154 a 1540 apareix cada cop anomenada amb diferents variants. 

A l’igual que la vila de Cabagès, d’aparició simultània, es trobava sota la jurisdicció dels castlans de Milany, si bé cal recordar que el senyor alodial era el monestir de Sant Joan de les Abadesses, i comprenia les viles rurals de Bosquerons i la vall de Curull.
 
L’església de Sant Bartomeu de Covildases i de Cubell, segons apareix denominada en algunes visites pastorals del segle XVII, fou construïda al pas del segle XI al XII, un xic abans del 1123, any que consta per primera vegada que existia. 

Els terratrèmols de l’any 1425 ensorraren la volta, que l’any 1428 encara no s’havia refet, car el bisbat de Vic donà llicència per a poder celebrar missa a una capelleta de fusta, fins que l’església tornés a estar feta.  

El 31 d’agost de 1448 els obrers i parroquians de Covildases encarregaren a dos mestres de cases de Torelló obres de reparació del campanar, la porta i la coberta. L’any 1608 s’havia de reparar l’altar major  i el cementiri. L’any 1634 el visitador manà que fossin reparats els degoters. La petita sagristia situada a la part de migdia consta que fou construïda l’any 1782. 

Modernament ha esta objecte d’unes campayes de neteja i llueix joiosa dal del turó. 

Es tracta d’un edific d’una nau, coberta amb volta de canó seguit reforçat al mig per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular cobert en quart d’esfera i oberta a la nau per un arc en degradació. 

Hi ha dues finestres absidals i una altra al mur de migjorn de doble esqueixada. La existent al mur de ponent és d’esqueixada simple i potser no es romànica. La porta oberta a la façana de migjorn, amb una arcada adovellada, amb unes dovelles molt grosses d’època més tardana. 

La façana exterior de l’absis ha estat ornamentada amb tres lesenes que divideixen un fris d’arcuacions llombardes en parelles. A la cara de migjorn s’afegit un edifici destinat a sagristia. A la de pponent el campanr de cadireta, de dos ulls.
 
 
Les façanes es troben arrebossades, però en algun lloc deix veure l’aparell fet amb carrerons petits, força irregulars però molt ben col·locats. 

Per l’ornamentació absidal i l’estructura l’església de Sant Bartomeu de Covildases pertany perfectament a les formes rurals de l’arquitectura del segle XI. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada