En la nostra anada
a la Fira Medieval de Súria passàvem per davant, i per tant no podíem deixar de visitar, l’església de
Santa Eulàlia d’Argençola.
Argençola és un
llogaret (11h. 2009) a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra
de Castelladral (400 m alt.).
Coneguda com a
parròquia des del segle X, fou agregada després a la de Sant Cugat del Racó.
L'actual església data del segle XVIII (1787) i és parròquia sufragània de la
parròquia de Sant Andreu de Castellnou.
En la façana
principal, hi ha un campanar que sobresurt en alçada, i que té la teulada també
a dos vessants. Té dues obertures d'arc de mig punt amb dues campanes. En la
seva part més alta hi ha una creu llatina de pedra
La façana
principal, orientada a ponent, consta d'un portal centrat d'arc de mig punt
adovellat. Tanca la clau una dovella de gran dimensions . A un costat d'aquest,
hi ha una imatge i una inscripció amb rajoles vidrades on hi ha una
il·lustració de Santa Eulàlia, i una explicació dels orígens de l'església.
Sobre del
portal, presenta una petita obertura circular construïda amb pedra carejada de forma quadrangular.
Tant la façana
de tramuntana com a la de migdia s’han adossat dos cossos de planta baixa. El
mur és arrebossat i pintat de color ocre. Els angles entre façanes es troben ornats
per carreus de pedra de mida mitjana.
A l'interior i totes les parets es troben
enguixades. Posseeix un altar amb un senzill retaule. Completa el mobiliari un
confessionari, una capella amb un sant, tres figures de sants al voltant de
l'altar (amb Sant Antoni, Sant Isidre i Santa Eulàlia), un baptisteri, etc.
Santa Eulàlia d'Argençola és una església d'origen romànic segons sembla ser esmentada l'any 993.
Prop de
l’entrada hi ha un cartell que ens assenyala la proximitat del llac
d’Argençola. L’embassament d’Argençola ocupa una superfície d’1,5 hectàrees. La
zona humida inclou l'embassament i les zones adjacents.
L'embassament està situat a la riera d’Argençola, tributària del Cardener. Es tracta d’un petit embassament la resclosa del qual fou construïda als anys 20 pel propietari de la zona, ja preocupat pel medi ambient i amb una sensibilitat paisatgística notòria. Actualment, l’aportació constant de sediments per la riera ha reduït en un 95% la superfície de l’estany que havia estat conegut com el «Llac d’Argençola».
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada