De nou vaig
passar per la carretera que de Terrassa condueix fins a Navarcles. Una ruta que
abans havia fet en moltes ocasions. I de cop va sorgir als meus ulls l’església
de Santa Magdalena. Recordo que quan era jove aquell turó semblava cobert de
vegetació com mols altres turons de la nostra terra. Va ser a partir dels
incendis del 2005, que van devastar també el càmping la Tatgera, quan als meus
ulls van veure les runes dels blocs de pedra que formaven l’edifici. He llegit
que el seu emplaçament ja era conegut de segles, però a mi no m’havia cridat
mai l’atenció pugues haver un edifici en aquell punt.
Els habitants
del mas cuidaven el conreu de les vinyes del voltant de la capella alhora que
feien la funció d’ermitans. El 1870 apareixen documents sobre l'existència
d'aquesta església, que segons aquests es trobava en molt bon estat de
conservació, i sobre l'existència d'un cementiri al costat, avui dia
desaparegut.
Pel llibre "Recopilació de Dades
Sísmiques de les Terres Catalanes, entre 1100 i 1906", d'Eduard Fontserè i
Josep Iglesias, sabem que l'any 1437, el Dr. Segismon Cunill, prev., el qual
fou arxiver de Vic, per conducte de D. Tomás Balvey havia comunicat als autors
de l'esmentada publicació la següent informació, procedent de l'Arxiu Cur. Vic
(Lib. Just): 'a 19 de setembre del 1437, fou concedida llicència pel Vicari
General de Vich, per captar almoines per la reparació de la capella
de Santa Magdalena, situada a la parròquia del Castell de Talamanca,
malparada pels terratrèmols i altres calamitats'. La capella seria
posteriorment reparada i ampliada.
L'ermita va ser
cedida al municipi per un particular el 2009, i ha estat restaurada tota
sencera. Abans de les obres amb prou feines en quedaven les parets, i el sostre
feia temps que s'havia esfondrat. Ara ha estat reconstruïda tota, incloent-hi
l'absis, la campana i una antiga cisterna al costat de l'edifici principal.
L’edifici, actualment
restaurat, és una ermita romànica
tardana, construïda a la primera meitat del segle XIII amb un estil humil que
segueix el pla tradicional d’una nau capçada per un absis semicircular. Al
centre de l’absis hi ha una finestra rematada amb arc de mig punt adovellat i,
al sostre, una pintura al fresc que representa la volta celeste.
Aquest edifici al
llarg dels anys l’edifici fou àmpliament modificat, reestructurat i
transformat, però ja a principis de segle XX estava completament en runes. No
només havia sofert el pas del temps, sinó que també havia patit els greuges de
la Guerra Civil i de la llegenda de Santa Magdalena. Resulta que a finals del
segle XIX, quan va quedar abandonada, es deia que hi havia un tresor que havien
deixat els amos del mas Escaiola. Això va provocar que molta gent es dediqués a
buscar-lo i, per fer-ho, van arribar a obrir murs de l’ermita, i fins i tot,
aixecar l’altar i algunes pedres de l’edifici. Mai el van trobar.
Ara, just al peu
del camí que porta cap a l’ermita, al costat de l’aparcament que s’hi ha
habilitat, hi ha el centre d’interpretació de Santa Magdalena. En aquest espai
es pot conèixer Talamanca, el seu entorn i la seva història en tots els seus sentits
però també com a porta d’entrada a la Batalla de Talamanca, la darrera victòria
catalana contra les tropes borbòniques.
També s’explica que
una de les peculiaritats més singulars i potents d’aquesta ermita és que està
situada en un punt energètic d’una gran intensitat. Segons proves de
radioestèsia, just a sota l’absis hi ha un punt de confluència de tota la força
tel·lúrica de la vall.
També s’explica
que un brot de pesta negra que hi va haver al segle XVI no va arribar al poble
de Talamanca, perquè es va parar just a l’entorn de l’ermita. El poble ha
recuperat l’aplec a la santa com acció de gràcies per aquest fet.
Santa Magdalena
de Talamanca està inclosa en l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada