Tarerac (Nom
oficial francès de Tarerach) és un municipi del Conflent, al límit amb
el Rosselló i la Fenolleda, que comprèn una gran part de la vall de la riera de
Tarerac, afluent, per l’esquerra, de la Tet, a la qual aflueix davant Vinçà.
El poble (52 h. 1982;
526 m. alt), és situat al sector més alt del terme, sota el coll de les
Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda.
La consulta etimològica
al DCVB ens dona aquesta definició.: de *Therasiācum, derivat del nom personal Therasius.
El lloc de
Tarerac fou des de mitjans del segle X, una possessió de l’abadia de Sant miquel
de Cuixà. La primera menció documental que ratifica tal afirmació data de l’any
950, en la butlla de confirmació de béns que el papa Agapit II atorgà a l’esmentat
monestir. En l’any 958 en el precepte del rei Lotari concedí al cenobi de Cuixà
a precs de la reina Gerberga, consta que n’era possessió. Poc després la butlla
del papa Joan XIII de l’any 968, atorgada al mateix monestir, la menciona de
nou entre les seves propietats.
La primera
menció de l’església de Tarerac data de l’any 1011, en la butlla que el papa
Sergi IV atorgà en favor d’Oliba, abat del monestir de Cuixà, on a més de
confirmar-li els privilegis, li ratificava les possessions.
En un escrit del
segle XIV es registra que Guillem Mateu, rector Sancti Andreae de Taresaco
assistí al sínode celebrat a Cuixà del 1351 que havia estat convocat pel seu
abat, Ramon de Costa. En una notícia de l’any 1708 refereix que el rector de la
parròquia, dit Francesc Sala renúncia al seu càrrec a favor de Francesc Lacambra
a canvi d'una pensió.
Sant Andreu de
Tarerac és un temple romànic pel seu aparell es podria datar del segle XI o dels principis del XII. Consta
d'una única nau amb volta de canó, acabada a llevant en un absis semi-circular
cobert per una volta de quart d'esfera. L’absis té una sagristia afegida i no és visible des de l’exterior per haver
quedat envoltat per altres edificacions.
Al mur sud de l'església hi ha inclòs un arc de mig punt, que hauria format part de l'entrada original de l'església, tapiada en una reforma posterior. En el lloc on originalment hi havia aquest portal d'entrada mereix força atenció una petita finestra decorada, possiblement gòtica.
La porta actual és a la façana de ponent d’arc rebaixat amb el marc fet de dovelles i carreus de granit ben tallats. A mitja alçada la façana té una finestra d'arc rebaixat. A la part alta hi ha el campanar d'espadanya és de dues obertures.
La porta actual és a la façana de ponent d’arc rebaixat amb el marc fet de dovelles i carreus de granit ben tallats. A mitja alçada la façana té una finestra d'arc rebaixat. A la part alta hi ha el campanar d'espadanya és de dues obertures.
Són d'interès els retaules de l'altar major
i el de sant Antoni, ambdós del segle XVIII, i un calze de finals de l'Edat
Mitjana.
Sant Andreu va ser declarada monument
històric de França l’any 1972. Ha estat restaurada modernament, llevant-li
l'arrebossat que n'amagava l'aparell.
Text i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada