SANT FELIU D'AIGUATÈBIA. CONFLENT. CATALUNYA NORD

PETJADES PEL CONFLENT 

El primer esment d’aquesta església és de l’any 984, en què Guadamir, Sunegil, Guifré, Sunifred, Daniel, Cristòfol, Tudiscle i Trencà, davant de Bernat, vescomte de Conflent, el jutge Sunifred i altres prohoms, juraren sobre les relíquies de Sant Feliu, l’església del qual es trobava a Aiguatèbia, que retenien injustament catorze peces de terra de l’alou d’Aiguatèbia i procediren a la seva evacuació.

Sant Feliu d’Aiguatèbia era una església parroquial propietat dels vescomtes de Conflent, senyors d’Aiguatèbia. Fou cedida amb tots els seus drets entre els anys 1069 i 1086 a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell per una branca lateral de la família vescomtal, que heretà l’alou d’Aiguatèbia.

És esmentada en un document del 1072 que parla d'una donació anterior, del 1046, on també s'hi indica que tenia l'advocació segona de sant Ermengol d'Urgell, membre de la família vescomtal del Conflent. Sembla que hauria estat nadiu de la zona de les Garrotxes en general i potser d'Aiguatèbia en particular.

En ocasió d'una bullanga popular, podria haver estat contra les tropes franceses, el temple romànic original va ser cremat el 7 de febrer del 1673. L'edifici actual és la reconstrucció del 1693; la sagristia és de l'any següent. El campanar de torre de planta quadrada en l’any 1706. 

Com a mobiliari d'interès conserva el retaule del Roser (del primer quart del segle XVII), el retaule de l'altar major, dedicat a sant Fèlix (darrer quart del segle XVII, reformat al segle XIX) i un panell amb una verge alletant (darrer quart del segle XV). També és de l'església una cadireta de processó amb una marededéu del segle XVII. 

Sant Feliu d’Aiguatèbia va ser declarada monument històric de França l’any 1967.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau