La Tor de Querol (en
francès Latour-de-Carol) és un municipi que rep el seu nom del riu
Querol, afluent del Segre. A la part alta del poble van veure la silueta del
campanar de cadireta o espadanya amb tres ulls i vam voler visitar-lo.
Una de les
primeres mencions del lloc i de la parròquia de la Tor data del any 1177, en
què Arnau de Saga, el seu germà Bernat Ermengol i llur mare Matelio restituïren
a Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, l’església de Sant Esteve de la Tor, que
havien retingut injustament durant molts anys.
Posteriorment l’any
1269, ho sap que Bernat Fereix, procurador dels feus reials, concedí a Ramon d’Enveig
dues parts senceres de les dècimes dela parròquia.
Ja al segle XIV
l’església fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona segons
consta en la relació d’esglésies. El capellà de la Tor contribuí a la dècima
recaptada l’any 1391 a la diòcesi d’Urgell.
L’església és un
edifici profundament reformat al segle XVIII, d’una sola nau, prolongada per un
santuari cobert amb volta apuntada. A banda i banda del temple s’obren capelles
laterals, que mostren diferents estils arquitectònics.
Catalunya Romànica
ens cita una notable col·lecció de retaules barrocs. També fragments d’un antependi,
que es conserven a Sant Fruitós d’Iravals.
El seu estat
actual no s’observa cap estructura d’època romànica.
Ens cridava l’atenció
la placa dedicada a la visita de mossèn Cinto. També les cinc o sis lloses sepulcres
al costat de l temple.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada