Talau és un
poble de la comuna d’Aiguatèbia, és situat a l'extrem nord del terme municipal,
en un coster a 1.328 m. d'altitud que domina la riera de Cabrils.
Després de la
destrucció per un aiguat de l’abadia de Eixalada l’any 878, tot aquest
patrimoni passà a l’abadia de Sant Germà i Sant Miquel De Cuixà. La possessió
del lloc de Talau per part de Cuixà seria confirmada pel privilegi del rei
Lotari del 9 de febrer de 958. Per la butlla del papa Joan XIII del desembre
del 968, com també per la butlla de Sergi IV, del 1011 on confirma la possessió
de la vila amb l’església de Sant Esteve. El domini de Cuixà sobre Talau
duraria fins a la fi de l’antic règim.
Ja de ben antic
Talau fou un dels punts importants de la Vall del Foc, vertebrada pel camí de
Bagà (que unia Oleta i Creu al Capcir). A més de Talau, la vall aplegava (en un
sentit ampli) els llogarets de Moncles, Toèvol, els Plans, Trapa, Cabrils i Ocenys
(aquest darrer, en tot cas, més a la vall d'Evol que no pas a la del Cabrils).
La importància relativa dels pobles de la vall és indicada en una distribució
de censals del 1715: a Toèvol, els Plans i Moncles els toca pagar 22 sous
cadascun; Cabrils se'n surt amb 11, i Talau en paga trenta-tres. Lentament, la
vall anà despoblant-se, i el 1982, Talau va ser fusionat (annexat) a
Aiguatèbia, conjuntament amb el mas de Cabrils i els llogarets de Moncles,
Toèvol i els Plans.
Domina el poble
l'antiga església parroquial de Sant Esteve. És una petita església de nau
única, capçada a llevant per un absis semicircular que té una finestra axial de
doble esqueixada. Posteriorment se li afegí una capella al costat nord.
A l'interior
s'hi pot veure una pica baptismal notable, una majestat i una marededéu del
segle XII. També mereix especial esment el conjunt de ferramenta d’època
romànica o de tradició romànica de l’església.
L’església de Sant Esteve de Talau sembla
datar entre els segles XII i XIII.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada