CASTELL DE TONA. OSONA.

TERRES D’OSONA

El castell i l'església de Sant Andreu es troben situats dalt del turó que domina la vila de Tona.. La part superior del turó  és un cim pla i extens. El castell està emplaçat a la punta nord-oriental. Es domina una extraordinària panoràmica vers el Montseny, Collsuspina i Muntanyola.

La primera notícia històrica del castell i de l'església de Sant Andreu situada al seu costat data de l'any 889; quan es va consagrar l'església pel bisbe Gotmar de Vic, el document fa explícit que l'església es trobava en el castell de Tona.

El domini eminent era en mans dels comtes de Barcelona i, com a tal, Ramon Berenguer III va infeudar el castell al comte Bernat de Besalú, casat amb la seva filla Ximena. Però la manca de fills del matrimoni va fer que el castell tornés a mans del casal de Barcelona.

No se sap ben bé quins van ser els feudataris del castell. En un document del 1073, es menciona Arnau de Tona com a vicari i batlle del castell de Tona. A partir del segle XII, els documents presenten la família dels Montcada com a senyors feudals del castell.

L'any 1202, el rei Pere el Catòlic proclama Guillem de Montcada senyor del feu de Tona.

Al final del mateix segle, el castell torna a mans directes del casal de Barcelona. A mitjan del segle XIV, quan es va crear el comtat d’Osona, Pere el Cerimoniós va cedir la jurisdicció del castell al vescomte Bernat III de Cabrera, però aquest noble va caure aviat en desgràcia i el castell passà de nou a la corona.

AI principi del segle XV, el rei Martí l’Humà va concedir un règim municipal als habitants del terme del castell, convertint-los així en ciutadans de Barcelona. L'any 1446, el conestable de Portugal va fer enderrocar el castell, ja que era un important bastió durant la guerra de remença, però els consellers de Vic s'hi van negar.

De l'antic castell de Tona resta actualment una torre de defensa assentada directament damunt la roca. Antigament era protegida per murs de defensa, es troba separada de la resta del pla per un fossat artificial. És difícil de precisar-ne la data de construcció, que no sembla, però, anterior al segle X.

És de base quadrada, construïda de pedra i calç amb la tècnica de l'encofrat. La planta baixa, coberta amb volta, és de gran alçada. La cobreix una volta de canó feta amb lloses posades en forma de plec de llibre. El sector superior, on hi ha algunes filades d'opus spicatum", està molt erosionat. No hi ha porta només un forat fet més tard per poder accedir a l’interior.

Al pis superior hi ha un terrat pavimentat amb llosetes. S’ha documentat una porta d’accés al pis superior, a la façana nord-est, s’hi pujava mitjançant una escala de fusta.

A banda i banda de la torre s’aprecien algunes estructures murals molt malmeses.

S'ha dit que potser es tractava d'una torre d'origen romà, ja que molt a la vora d'aquest indret passava una via romana que unia la Plana de Vic amb Barcelona. També alguna suposició apunta a un monument funerari.

L’any 2003 es vandur a terme treballs de consolidació

El Castell i l’església de Sant Andreu de Tona són catalogats com A Bé Cultural d’Interès Nacional.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.