divendres, 30 de març del 2018

SANT GENÍS D’ORÍS. OSONA

TERRES D’OSONA

El terme municipal d’¡Orís ocupa el sector septentrional del Plana i de la comarca d'Osona, puix que termeneja amb Sant Quirze de Besora des del puig dels Tres Batlles al coll de les Gargantes, sobre la vall de Bosquetell. El llogaret de Can Branques (143 h el 2005)que  dista uns 3 km del centre històric, és on hi ha el centre administratiu del municipi.


El poble de Sant Genís d’Orís (60 h el 2005), de població disseminada, és centrat per l’església, la rectoria i un grup de cases. A pocs metres sota l’església i el cementiri hi ha el gran mas de la Coma, un casal quadrat de quatre vents, existent ja al segle XIII, que és un dels masos més importants del terme.


L’església parroquial de Sant Genís d’Orís fou construïda entre el 1791 i el 1799. És una església de tipus barroc neoclassicista, construïda a l’estil dels Moretó de Vic. Té una nau, amb capelles laterals i cimbori, i un esvelt campanar, construït a partir del 1814.


Aquesta església en va substituir una d’anterior, documentada des del 943, que es trobava al puig o serradell que s’aixeca darrere Can Marçal, al peu del castell. Només en resta un petit mur i d’altres restes. 

El castell d’Orís, situat dalt d’un turó a 751 m, tot i el seu estat de deterioració, és encara un dels més visitats i coneguts de la comarca.

La rectoria, construïda en bona part de tàpia, ha estat renovada amb pedres nobles, fogons, aigüeres, finestrals i antics armaris del mas Serinyà, una antiga vila rural, que es troba al peu de la cinglera de Sant Salvador de Bellver o d’Orís, a ponent del municipi.

El 1936 va perdre tots els antics retaules i imatges, llevat de la imatge gòtica de Santa Maria de Gràcia, a la qual mossèn Jacint Verdaguer dedicà uns goigs. És una petita talla d’alabastre del segle XIV que es venera en un altar lateral, a la dreta de l’entrada.

Sant Genís d'Orís és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada