La vila de Torelló degué la seva
antiga importància a la capitalitat del terme del castell de Torelló, el qual
pertanyia inicialment a la casa comtal i reial. Aquesta l’infeudà als Besora
(segle XI), als Montcada (1086-1309), als Vilademany (1324) i als Milany
(1347), i finalment fou adquirit l’any 1351, amb el beneplàcit reial, pels
Cabrera, els quals el posseïren, amb alguns segrests per part del rei, fins a
la fi de les senyories jurisdiccionals.
El temple primitiu de Sant Feliu de
Torelló possiblement de l’any 881 tenia una nau amb volta de canó i sembla ser
que tres absis. La nau estava orientada a llevant i tenia un cloquer de
merlets. Actualment no hi queda cap vestigi.
L’any 1480 es fa reformar a causa
dels danys del terratrèmol i les lluites entre els nyerros i els cadells.
Entre 1530 i 1531 s’allarga la nau
per ponent i es construí un nou arc al centre per assegurar la volta. Posteriorment
sofrí més modificacions i és construïren diferents capelles.
L’any 1672 prengué la forma actual,
precedida de dues torres a cada banda de la façana i amb un esvelt campanar. El
1688 en fou beneïda la nau central, però la façana i el campanar es construïren
entre el 1704 i el 1713, si bé posteriorment encara s’hi edificà, sobretot a la
façana.
La façana està orientada a l’oest i
presenta una part central coronada per un frontó triangular. L’accés a l’atri
es fa per tres arcs de mig punt. El central és de majors dimensions. Sobre seu
hi ha un òcul de vuit costats que té un vitrall policrom de la Verge.
El 1936 fou destruït l’antic retaule
barroc de Pau Costa, obrat entre el 1706 i el 1710, i altres retaules i
imatges.
Durant
la Guerra Civil el temple sofrí una gran
desfiguració al reutilitzar-se com mercat, garatge de cotxes i menjador pels
refugiats. Això comporta la destrucció i la crema dels retaules barrocs, de
l’orgue i del cor. Acabada la guerra comença la lenta recuperació de l’edifici.
Una posterior restauració mostra la
traça de l’arquitecte Josep M. Pericas com en el presbiteri, l’altar major, cobert
per un baldaquí projectat pel voltants de 1953. L’any 1948 ja havia dissenyat
la pica baptismal i una de beneitera. Destaquen també l'Últim
Sopar de 1941, de l'absis central de la parròquia, fet per Lluís
Masriera i Rosés.
En un altar lateral es venera el cos
del màrtir sant Fortià, un dels sants innocents que hauria estat sacrificat per
Herodes i transportat a Torelló el 1298, segons una tradició local. És un sant
de devoció molt arrelada en el Torelló històric i molt viu en l’onomàstica
antiga i actual.
L’any 2001 ha tornat a ser
restaurada.
Sant Feliu
de Torelló és
una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada