Gerri de la Sal és una vila i cap de
municipi de Baix Pallars, situada en un coster a la dreta de la Noguera
Pallaresa.
L’antic monestir benedictí de Santa
Maria està situat a un marge del Noguera Pallaresa i està connectat al poble
de Gerri de la Sal per un llarg pont romànic.
El monestir de Santa Maria de Gerri, té origen en una església que, probablement fou fundada en els temps dels visigots i, posteriorment derruïda pels sarraïns.
En aquesta església originàriament
dedicada a Sant Vicenç i posteriorment a Santa Maria, el prevere Espanell va
reunir-hi cinc companys per tal de viure-hi monàsticament i els feu donació
dels béns que posseïa a Seguís i Cartanís, a més d’una colla de llibres i
ornaments que no especificava. Sens dubte automàticament Espanell en devia
quedar constituït abat.
Segons la carta fundacional de 20 de
juny de 807, es tracta d’una típica fundació de caràcter particular. Tot i que
no queda gaire clar, sembla que la regla adoptada fou la de Sant Fruitós que té
com a fonament el pacte entre l’abat i els monjos. No obstant això, l’any 839
el monestir adoptà la regla benedictina que mantindria fins als darrers dies.
El monestir de Gerri nasqué sota la jurisdicció del bisbe de la Seu d’Urgell i
sembla que contribuí molt eficaçment a la funció evangelitzadora i
reorganitzadora del territori del Pallars un cop aquest va ser alliberat del
domini àrab pels marquesos de Tolosa.
A la primera meitat del segle IX, el
monestir comença a agafar força i al segle XI ja es constata un creixement
progressiu amb un ritme especialment notable al darrer quart d’aquest segle en
què les donacions representen la majoria de les adquisicions.
Els segles XII i XIII són els més
brillants de la història del monestir. A la segona meitat del segle XII, el
monestir rebé el paquet de donacions més voluminós en un moment en què davant
duna conjuntura política d’inseguretat, el monestir era capaç d’oferir
protecció.
Al segle XIV, l’exhauriment de les
tasques com a centres evangelitzadors i docents a favor d’altres institucions
de nou encuny, fa que el monestir benedictí es centri en la salvaguarda del
patrimoni.
Al segle XVII, es feu efectiva la incorporació
de Gerri a la Congregació Claustral Tarraconense amb el nomenament d’un nou
abat, Lluís Sanç, també bisbe de Solsona.
Al segle XVIII, el monestir patí l’atac
de l’exèrcit francès comandat pel comte Moret, durant la Guerra de la
Successió. Com a conseqüència, es produí el primer damnatge seriós a l’arxiu de
Gerri de la Sal.
Al segle XIX, l’estat posà a
subhasta els béns del monestir dins el programa de les desamortitzacions
promogudes durant el Trienni Liberal.
El monestir de Gerri es disposa
segons l’esquema tipològic més comú en els edificis monàstics, de
forma quadrada, adossats al costat nord de l’església, avui reduït a un
clos tancat ple de runes i vegetació. L’església actual de Santa Maria de Gerri
correspon en la seva forma essencial a l’edifici consagrat el 25 de setembre de
1149.
La seva estructura és de planta
basilical de tres naus, amb tres trams sense transsepte, cobertes amb voltes de
canó, de perfil semicircular a la nau central, i de quart de circumferència a
les naus laterals, totes reforçades per arcs torals. Els pilars don
arrenquen els arcs torals i els forners són de tipus compost, formats per un
nucli central, cruciforme, al qual s’adossen sengles semicolumnes, amb base i
capitell.
Dels capitells arrenquen els arcs,
que segueixen les arestes del pilar i defineixen un perfil esglaonat, llevat de
la nau central, on els arcs torals són llisos i els capitells no reben cap arc.
Les naus són coronades a llevant per
tres absis semicirculars dels quals els laterals sobren directament a la nau,
mentre que el centrat, de proporcions més grans, es precedit d’un ampli espia
presbiteral, més baix que l’absis central i allarga visualment la nau
Les absidioles són llises i l’absis
central és ornat interiorment amb set arcuacions situades just a l’arrancada de
la volta, suportades per sis semicolumnes, seguint un esquema de decoració absidal
que es troba en altres obres del segle XII català com la catedral de la Seu d’Urgell
o l’església de Sant Pere de Galligants, entre altres.
La porta sobre en la façana de
ponent emfasitzada per una arquivolta en degradació i aixoplugada per un porxo
o atri de tres naus, que és corresponen amb les de l’interior, cobertes amb
voltes per aresta, i obertes a la part de migdia per arcs de mig punt.
El cos de l’atri, recentment
restaurat és molt més baix que l’església, i permet l’obertura d’un gran
finestral que il·lumina la nau central, per sobre del qual es desenvolupa un
alterós campanar d’espadanya de tres pisos, amb dues obertures en l’inferior, i
única, més petita en el superior, totes formades per arcs amb motllures llombardes.
A l'interior destaquen les pintures barroques de la sala
capitular i la imatge neoromànica
de Nostra Senyora de Gerri. La tradició diu que aquesta venerada Mare de
Déu va protagonitzar el miracle de
Montcortès, que narra com el comte de Pallars va caure, un dia de
cacera, a l'estany gelat de Montcortès i va ser la Mare de Déu en persona qui
l'en va treure i el va salvar.
Pel que fa a l’actualitat del
monestir s’està finalitzant un programa de restauració que ha constat de
diverses fases sota la direcció del Departament de Cultura de la Generalitat.
Alguns dels arranjaments han de ser rectificats donat que la humitat i l’aigua
malmeten part de les extraordinàries pintures barroques de l’absis i sala
capitular.
L’abadia romànica, a banda de les
misses dels diumenges a l’estiu, acull multitud de casaments i concerts donada
la seva gran majestuositat.
L'església de Santa Maria de Gerri
de la Sal està declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada