Espui és un poble (86 h. 2009/1282 msnm.) situat a la
vall Fosca, a la dreta del Flamisell.
L’església de Sant Julià d’origen
romànic presideix una petita plaça esgraonada.
La vila del Puig de Cabdella,
topònim que ha donat lloc a l’actual Espui, i el seu castell, són esmentats l’any
1178, en una donació feta per Ramon de Cabdella a la comanda de Monsor. Castell
i lloc no és confondre amb el que posteriorment serà la Torre de Cabdella.
L’església de Sant Julià del “Puig
de Cabdella” fou visitada l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona
en el seu recorregut per les esglésies parroquial de l’ardiaconat de Tremp.
Aquesta església devia formar part
de les esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell
L’any 1904, Sant Julià era de l’arxiprestat
de de Gerri de la Sal i se l’agrega l’annex de Sant Pere d’Aiguabella.
Originalment era una església d'una
sola nau, amb absis a llevant, però el pas del temps l'ha afectada molt,
principalment a la part nord i de llevant. El menys afectat, i que, per tant,
mostra més l'obra original romànica és la façana de ponent i el campanar de
factura romànica.
Aquest darrer és una torre de planta
quadrada. Un sòcol de força alçada constitueix el primer element ornamental, i
d'ell parteixen unes lesenes que emmarquen cadascuna de les cares del cloquer.
La coberta en forma de piràmide és molt posterior, i talla en sec l'obra
romànica. Segurament en fer la coberta actual es va suprimir el darrer pis del
campanar.
Interiorment, el campanar té sis
plantes. La primera, que n'és la base, és cec, cap a l'exterior. La segona i la
tercera s'obren a l'exterior mitjançant unes espitlleres, fetes amb petits
blocs de pedra, però sempre d'una sola peça a cada muntant i a la llinda. Hi ha
incises unes creus i un calvari, en alguna d'aquestes pedres. La quarta
presenta unes finestres grosses, d'un sol ull, acabades en volta de mig punt i
adovellades amb pedra tosca. La cinquena planta té finestres geminades, amb
mainells de pedra d'una sola peça, al damunt dels quals hi ha un capitell
trapezoïdal, d'on arrenquen els dos arcs de mig punt de les finestres bessones.
El sisè pis, desaparegut, devia ser com el que s'acaba d'explicar.
Per l'aparell i les formes
constructives, es tracta d'una església rural del segle XI, que segueix
les pautes de les esglésies romàniques pirinenques, com les de la Vall de
Boí.
Sant Julià
d'Espui, o del Puig de Cabdella, és una església romànica inclosa
en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada