València d’Àneu és un poble
(188h.2009/1085 msnm.) i cap del municipi d’Alt Àneu, situat en un replà a la
dreta del riu de la Bonaigua, a 1 km de la seva confluència amb la Noguera
Pallaresa.
L'església
parroquial de Sant Andreu de València d'Àneu s'emplaça en la part més
elevada del poble i s’hi accedeix mitjançant una amplia esgraonada. Conserva
l’absis i el presbiteri del segle XII i té un esvelt campanar barroc vuitavat
del segle XVIII amb coberta piramidal similar als de la resta de la vall.
No és conserven referències
documentals d’època alt medieval d’aquest edifici. Malgrat tot, les restes
arquitectòniques, que palesen una construcció del segle XII, evidencien
que aquesta església ja existia en aqueix moment històric. Val a dir, que tot i
trobar-se fora del nucli fortificat del castell de València d’Àneu, el qual, no
obstant, no apareix documentat fins el segle XIII, havia de tenir una relació
directa amb la construcció castral.
És un edifici concebut amb un ple
domini de les fórmules expressives i constructives del segle XII, o ja del
segle XIII, estretament emparentada amb l'església de Sant Llorenç
d'Isavarre i el moviment artístic, molt ornamental, que es fa palès en les
reformes de les esglésies d'Isil.
L'edifici té una sola nau, coberta
per voltes d'aresta, amb capelles adossades als laterals nord i sud. La porta
es troba situada a l'extrem sud coberta per un porxo que protegeix l’accés a
l’església.
Del temple
romànic només es conserva la capçalera i el presbiteri. Està formada per un
absis semicircular, precedit d'un ampli tram presbiteral, cobert amb una volta
de canó.
Al tambor
absidal s'obren tres grans finestres de doble esqueixada. El seu arc de mig
punt està tallat directament en un boc de pedra sorrenca, de color molt més
fosc que la resta de carreus, on s'han gravat unes incisions que simulen
dovelles. Una finestra de similars característiques s'obre en el mur sud del
presbiteri.
Sota la
coberta de la capçalera hi ha una cornisa decorada amb un escacat, que es
recolza en mènsules esculpides amb motius geomètrics.
També es
repeteix aquesta decoració en el presbiteri.
En el
Museu Diocesà d'Urgell, es conserven tres plafons amb fragments de les pintures
murals que decoraven l'absis d'aquesta església i representaven l'escena de
l'Epifania. En la part central estava la Maiestas Mariae, és a dir, la imatge
de Maria com a tron del Nen Jesús, que està assegut a la seva falda. A la seva
esquerra veiem al rei Gaspar amb un àngel, mentre que a la dreta trobem als
reis Melcior i Baltasar avançant cap a Maria i el Nen, als que assenyalen amb
la mà esquerra. A la mà dreta hi porten les ofrenes.
En el
Museu Frederic Marès, es conserva una talla d'un Crist Crucificat, datat durant
la segona meitat del segle XII.
També fora
del temple trobem una lipsanoteca de pedra datada en el segle XI i que es
conserva en el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, de Vilafranca del
Penedès. La tapa, de forma piramidal, està decorada amb petites plaques
metàl·liques subjectades per tres claus.
Sant
Andreu de València d’Àneu és una església declarada com a Bé Cultural d'Interès
Nacional.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada