En una nova jornada de visites
guiades a terres de la Baronia de Rialb ens aprofitàvem per conèixer una mica
més el seu territori, portats per les paraules i ensenyances del nostra guia,
en Jaume.
Vilaplana és un poble (17h. /626
msnm.) situada al sud-est del terme municipal
i a la dreta del Segre, entre la Clua i Tiurana. Bona part del terreny
adjacent ha restat negada per les aigües del pantà de Rialb des del 1999.
Formava part de la baronia de Tiurana.
El nucli de Vilaplana i la seva
església es troben al llom de la carena
que s'aixeca entre les aigües del pantà de Rialb (enfront de Tiurana) a
llevant, i el barranc de la Bastida a ponent. És un indret molt
aïllat i allunyat dels principals eixos de comunicacions.
El lloc i el castell de Vilaplana són
documentats des de l'any 1042 quan el castell apareix com afrontació del
castell de la Clua.
Sant Miquel de Vilaplana fou seu
d'una parròquia. Consta que el seu capellà, el 1280, pagà la dècima
beneficial. N'hi hagué fins als temps moderns. El titular, Sant Miquel, i la
situació encastellada són alguns indicis de la seva fundació o construcció
relativament primitiva. Aquesta parròquia té un terme gran, que va des del
Segre al terme de Pallerols de Rialb i Peramola.
És un edifici d'una sola nau,
coberta amb volta de canó, suportada per arcs formers i
reforçada per un arc toral, tots de mig punt. La nau és capçada per
un absis semicircular, obert amb un arc presbiteral.
La porta, de mig punt, s'obre a la
façana nord. Té una finestra de doble esqueixada i una altra que s'obrí
posteriorment durant les reformes en què es va afegir la sagristia.
A la façana oest hi ha
un campanar d'espadanya de dos ulls i un ull de
bou circular. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada.
Els murs són llisos, sense cap
ornamentació, tret d'un ràfec bisellat a l'absis. L'aparell és
de carreus, sense polir, però ben escairats, disposats en filades molt
uniformes i regulars, que posen en evidència les fórmules de principis del
segle XII.
Sant
Miquel de Vilaplana és
una església romànica que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic
de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada