Bulaternera
(Boulaternère en francès) (832 h. 2009/180 msnm.) és un nucli de població situat a l'esquerra del Bulès, al bell
mig de la plana d'aquest sector del Riberal. És l'únic nucli de població
agrupat actual del terme. El nucli vell, situat a l'extrem sud-oriental
del poble actual, prové d'una antiga cellera al voltant de l'església
parroquial de Sant Sulpici de Bulaternera i del seu cementiri,
actualment plaça pública. En el nucli antic hi ha també les restes del Castell
de Bulaternera i les de la primitiva església parroquial, dedicada a Santa
Maria. El conjunt del poble vell estava fortificat. S'hi conserven les
torres de la Plaça i del Bàsquet, o de la Carretera de Bula d'Amunt. Dins
d'aquest nucli vell es conserven els porxos que acollien el mercat local: la
Portalada, o Porxo del Molí, i el Porxo de la Placeta.
La situació de Bulaternera és estratègica al bell mig de la frontera dels comtats de Rosselló i Conflent. Per això fou sempre discutit entre els dos, i passà diverses vegades de mans. Des de principis del segle XI són documentats tant la població com el mateix Coll de Terranera: Bula el 1008, Bula de Confluenti el 1145, Bula de Terrenera el 1303 ...
Així,
inicialment unida al de Rosselló, el 878 era incorporada al de Conflent i
restituïda al de Rosselló per Jaume II de Mallorca el 1309. Els
segles X i XI el monestir de Sant Miquel de Cuixà posseïa molts
alous, i importants, a Bulaternera.
La
senyoria del lloc estigué sempre lligada directament al comte respectiu, de
Cerdanya i de Barcelona, hereus dels comtats de Conflent i Rosselló,
respectivament, fins que el segle XIV va estar en mans d'Hug de
Mataplana, comte de Pallars i senyor de Berga i Mataplana,
a qui l'hi adquirí Jaume II de Mallorca. Aleshores, el 1303 fou infeudada a
Pere de Fenollet, qui el 1314 era creat vescomte d'Illa pel rei Sanç.
Ja romangué sempre, fins a la Revolució Francesa, en mans dels vescomte
d'Illa (dels Fenollet als Castre els segles XV i XVI, al baró de la Llacuna el
1632, als Montcada tot seguit, i als Ducs de Medinaceli el segle XVIII).
Aquest
nou edifici probablement fou edificat damunt d'una part de la cellera original,
del castell de la població i del cementiri de l'església anterior de Santa
Maria, prop de la qual es conserva el portal de l’antiga església romànica que
passà a exercir de rectoria. Se'n conserven alguns elements romànics dins
d'aquesta rectoria.
És
d'una sola nau, ampla, d'estil gòtic tardà; va ser construïda el segle
XVII, substituint el vell temple parroquial, al costat de ponent seu, amb el
qual forma una línia perpendicular.
La coberta és feta de voltes de creueria, ogivals, en una nau formada per tres trams, amb claus de volta senzilles, però amb aparença de claus penjades del sostre, dins de la tradició gòtica. Entre els contraforts de la nau hi ha capelles, de manera que els contraforts formen part de l'interior de la nau.
La
façana principal, a migdia, s'obre a l'exterior en un portal amb frontó curvilini
trencat, de marbre roig de Vilafranca, amb una escultura del sant al punt
culminant.
A
l'angle nord-est es troba un campanar de torre, de base quadrada, molt
característic, que sobresurt del temple parroquial i es veu des de molt llocs
de la rodalia. Conserva elements de les fortificacions, de les quals formava
part.
És
una església molt rica en mobiliari, amb multitud d'altars d'època barroca,
entre els quals destaca el major.
El
1891, un incendi provocat per un llamp va
destruir part de l'església. Al costat oriental de la nau, prop de la
porta d'accés a la rectoria i antiga església de Santa Maria, una pedra
encastada en una columna lateral recorda aquell fet.
Text
I recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada