Espirà
de Conflent (Espira de Conflent, en francès) és un municipi (183 h. 2009/
334 msnm.) situat al sector
més baix de la comarca, que comprèn la baixa vall de Llec, la coma d’Espirà (que aflueix
a la Tet per la dreta de Marquixanes) i un sector del vessant esquerre de la
vall de Lentillà.
El
lloc d’Espirà és documentat des de la segona meitat del segle X. Tot i que és
molt probable que ja al segle X disposés d’una església, no se’n coneix cap
referència fins l’any 1145. Aquesta notícia indica que en el dit any el prior
de Santa Maria de Serrabona va transmetre a l’ardiaca d’Elna dues parts del delme
de l’església de Santa Maria d’Espirà.
Es desconeix la data exacta de fundació d’un priorat de canonges augustinians a l’església de Santa Maria d’Espirà per part del priorat de Serrabona, però fou establert amb tota seguretat a la fi del segle XI. La primera notícia certa de la seva existència és de l’any 1190, quan el seu prior, Ramon de Palau, amb l’aprovació dels germans de comunitat composta per sis canonges, concedí a Joan Vallespir i la seva muller un casal propi, a canvi d’un cens anual. Un altre document del 1192 aporta noves precisions sobre aquesta concessió.
De
l’any 1194 es té notícia d’una donació feta pel prior ja esmentat, Ramon de
Palau, amb el consentiment dels canonges.
A
partir d’aquest moment les notícies són escadusseres. Del 16 de desembre de
1236 és la compra d’una vinya per part del prior Ramon, en benefici d’ell, dels
seus successors i de tot el convent. Ben entrat el segle XIII la canònica
caigué en una gran decadència. Sembla que vers el 1271 la comunitat era
pràcticament extingida, i el títol prioral havia esdevingut un simple benefici
eclesiàstic.
En
alguns documents, a partir dels segles XIII i XIV, el lloc és anomenat
Espiranell. En aquest sentit cal consignar que els anys 1279 i 1280 el priore
de Aspiranello contribuí a satisfer la dècima recaptada en aquells
anys a la diòcesi d’Elna.
Com
totes les canòniques augustinianes de Catalunya, Santa Maria d’Espirà de
Conflent fou secularitzada el 1592 per la butlla apostòlica del papa Climent
VII.
El
priorat de Santa Maria d’Espirà de Conflent, després d’un llarg període de
decadència, fou restaurat el 1607 pel bisbe d’Elna, Onofre de Reard, en prendre
possessió el prior Pere Nicolau, el 13 de gener del dit any.
El prior Nicolau
també explica que, quan arribà a Espirà, els edificis claustrals amenaçaven
ruïna. L’any 1608 es donà llicència per a reparar l’església, i el 1611 es
renovava l’altar major.
La
secularització de la canònica augustiniana d’Espirà comportà, com en altres
casos, un remodelatge dels edificis segons uns nous usos. Així, en època
moderna, l’església es troba aïllada del context monàstic i envoltada de cases
particulars al centre mateix del poble. Com a parròquia, l’església romànica va
ésser adaptada a les característiques d’un temple post-tridentí: construcció
d’una alta torre-campanar per sobre el transsepte i l’absidiola sud, afegiment
de capelles laterals als costats nord i sud i construcció d’una sagristia que
substituí l’absidiola nord.
L’església
fou objecte de treballs immediats de consolidació, alhora que se’n demolí el
campanar, que amenaçava ruïna. En substitució del campanar enderrocat es
construí un campanar d’espadanya pseudo-romànic sobre la façana ponentina.
L’any 1951, en reparar-se les cobertes. Els murs exteriors de l’absis i de
l’absidiola sud foren rehabilitats l’any 1965.
L’església
parroquial de Santa Maria d’Espirà és un edifici d’origen romànic de planta de
creu llatina, amb una sola nau, transsepte de braços sobresortints i capçalera,
que originàriament era de tres absis de planta semicircular.
Ha
sofert algunes transformacions al llarg dels segles. L’estructura primitiva ha
estat alterada principalment, com ja s’ha esmentat, per la destrucció de
l’absidiola del costat nord, en el lloc de la qual es construí una sagristia;
també s’afegiren capelles laterals a cada costat de la nau.
A
la façana meridional, davant de la porta d’entrada, es construí un pòrtic. A
l’extrem de ponent de la nau, a cada costat hi ha construccions adossades.
Sobretot les de migdia, que donen a la plaça de l’Església, corresponen als
edificis del priorat, però no han conservat restes aparents d’època medieval.
La
nau és coberta amb una volta apuntada i seguida. Els dos braços del transsepte
tenen voltes de canó, de mig punt. Les voltes dels absis són de quart d’esfera,
acabades en simples plecs de mig punt, que són dobles i en gradació pel que fa
a l’absis central. A l’arrencada de les voltes del transsepte corre una grossa
cornisa de perfil de pla i cavet, la qual també ressegueix els arcs o plecs de
les dues absidioles, a manera d’arquivolta o guardapols. En el cas de
l’absidiola destruïda l’arc i la seva arquivolta són els únics testimonis que
en subsisteixen. Les voltes dels dos absis que s’han conservat tenen cornises
de secció de pla i bossell, també destacades.
La
porta romànica de l’església de Santa Maria d’Espirà és situada a la meitat
occidental de la façana de migdia. Aquesta portada perfora el mur per mitjà de
tres arcades de mig punt, en gradació. L’arquivolta que ressegueix l’arc més
extern, a manera de guardapols, forma una motllura de perfil bisellat. El seu
pla inclinat ha estat decorat amb una seqüència de petits relleus. També són
esculpides les impostes dels arcs, formades per una altra motllura, seguida al
nivell dels salmers. Tots els elements de la portada són de granit, amb un
treball de talla força acurat.
El
mur exterior de l’absis central presenta un destacat entaulament ornamentat amb
diferents registres: de dalt a baix, una motllura o cornisa de cavet, una
franja plana i llisa, un fris de dents de serra, un altre relleu llis i una
seqüència de grosses mènsules corbades. El finestral que s’obre al centre
d’aquest absis és de doble esqueixada i d’amplis vessants, però l’interior és
amagat actualment pel retaule barroc. L’absidiola de migdia, única existent de
les dues que formaven part de la capçalera del temple, presenta una cornisa de
cavet. La finestra és de doble biaix i d’arc de mig punt, resseguit també per
una arquivolta de dents de serra.
A
la façana occidental de l’església hi ha només una finestra, que ha estat molt
modificada. Damunt d’aquest mur es dreça el campanar d’espadanya, que consta de
dues arcades de mig punt, més una altra, més petita, sota el vèrtex del frontó.
Aquest campanar és fruit de la restauració de principi de segle.
El
frontis i el braç septentrional del transsepte presenten, uns aparells molt més
rústecs, a base de blocs de pedra trencats, amarats en abundant morter, que
tendeixen a disposar-se en filades uniformes, lligant amb cantonades de carreus
grans i escairats.
En
qualsevol cas, les característiques formals i d’estil que predominen a
l’església d’Espirà corresponen a una obra del segle XII avançat.
El
temple de Santa Maria conserva una pica beneitera situada al costat de la porta
d’entrada, a mà dreta. És una pica monolítica, de marbre rosat del Conflent. Té
forma de copa ovoide amb la base plana. La seva superfície externa és decorada
amb baixos relleus que deuen donar la volta a la pica, més de la meitat de la
qual resta amagada, ja que és encastada a la paret.
A
l’església parroquial d’Espirà de Conflent és venerada encara una imatge
romànica del seglem XII o XIII de la Mare de Déu amb el Fill, tallada en fusta.
Va ésser recuperada i restaurada vers l’any 1970.
Els
dos batents de fusta de la porta d’aquesta església no són, evidentment, els
d’època medieval. Tanmateix, a la superfície han estat clavetejades nombroses
peces procedents del conjunt de ferramenta romànica o de tradició romànica.
En
el seu interior hi ha diferents retaules d’estil barroc, com la resta de
peces que s'esmenten, el retaule de l'altar major és una obra del
1663 de Lluís Generes que mostra els quatre evangelistes. Més
moderns són els de Sant Joan Baptista (1723), el del Roser (1725),
el dels Arcàngels (1707)[ i
el del Sant Crist (del segle XVIII, sense més precisió). També es poden
contemplar la trona, del 1710, els confessionaris del segle XVIII i, del
mateix temps, unes taules esculpides en l’estil Poussin i Rubens.
Durant
les obres de desguàs d’un mur, l’any 1999, va trobar-se un sarcòfag possiblement
d’època visigòtica. L’ossamenta trobada parla d’una datació aproximada entre
679 i 973.
Santa
Maria d’Espirà va ser declarada Monument Històric el 20 de març de 1912.
Espirà
de Conflent és un “village” molt bonic i ple d’història que val la pena conèixer.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons majoritari:
Catalunya Romànica
Fotografia
: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada