dimarts, 5 d’octubre de 2021

SANT JULIÀ. CABRERA. L’ESQUIROL. OSONA

 TERRES D’OSONA 

L’església de l’antiga parròquia de Sant Julià de Cabrera es troba al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera. Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera. Fou des del principi una església parroquial. 

Les primeres notícies sobre l’església de Sant Julià no es troben fins la data compresa entre els anys 1025 i 1050, que correspon a una llista de parròquies del bisbat de Vic, on figura la de Sant Julià de Cabrera. Aquesta condició de parròquia es confirma l’any 1079, que probablement fou renovada, quan Adalez donà a la seva filla Garsenda un alou situat a les parròquies de Santa Maria de Corcó i de Sant Julià de Cabrera. El 1357 es coneix l’existència d’un altar dedicat a santa Maria, a més de sant titular. 

L’edifici romànic resultà seriament damnificat pels terratrèmols de 1425-1427, ja que caigué una bona part de la seva volta i de l’absidiola de migjorn i el seu absis central també resultà perjudicat. Posteriorment fou elevada la petita glorieta del campanar, carregada sobre el mur o posat a l’absis, en el qual mur més tard fou oberta una finestra circular central, sota la qual fou plagada la porta d’entrada que porta la inscripció de l’any 1567. 

Més endavant encara hi hagué algunes modificacions posteriors que varen mutilar l’aspecte integral de l’absis major en la seva part externa. L’any 1936 varen desaparèixer els quatre altars que adornaven l’interior. 

L’església de Sant Julià de Cabrera és un edifici que ha sofert moltes modificacions, però que, malgrat tot, conserva una part de la seva estructura original, que consisteix en una nau, coberta amb una volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada al cantó de llevant per un absis semicircular, el qual s’hi obre mitjançant un senzill plec. L’absis central, molt alterat per la sagristia, presenta indicis d’haver tingut lesenes. 

La planta de l’església es completava amb un tímid transsepte del qual només es conserva el braç de tramuntana, de planta quadrada molt petit i cobert amb volta d’aresta. En aquest braç s’obre una absidiola semicircular que ha estat perforada per una finestra de doble esqueixada. Exteriorment l’absidiola ha estat decorada amb arcuacions llombardes distribuïdes en sèries de dues i tres, entre lesenes. El costat de migjorn ha estat totalment modificat amb la construcció d’una sagristia i una capella. 

La porta principal, amb un arc de grans dovelles s’obre a la façana de ponent on hi ha també un òcul i un campanar d’espadanya de dos ulls, ampliat barroerament fins assolir una planta quadrada. 

Interiorment l’església ha estat totalment decorada amb pintura, la qual cosa impedeix de veure’n els paraments. 

Exteriorment l’aparell original visible sobretot a l’absis i a la façana de ponent és de petits carreus simplement desbastats, amarats en argamassa, disposats en filades uniformes, bé que tenen unes mides molt irregulars. A l’absidiola hi ha importants restes de l’arrebossat exterior. 

Per llurs característiques constructives i decoratives, l’església s’inscriu plenament dins els models propis de l’arquitectura del segle XI i en la tipologia d’esglésies d’una nau amb transsepte i sense cúpula. Entre les quals constitueix un cas singular a causa de les reduïdes proporcions del seu transsepte i pel fet d’haver estat coberta amb volta d’aresta.

Sant Julià de Cabrera és una església amb elements romànics inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull Dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Catalunya Romànica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada