TERRES D’OSONA
La població apareix documentada des
de l’any 968, en la donació de unas vinyes al monestir de Santa María de
Ripoll.
El 18 de març de 1241 Guillema de Tornamira disposava en testament que se l'enterrés a Santa Maria de Turre.
Dita església d’origen romànic fou
renovada el segle XVIII i ampliada el segle XX. El 1804 fou
anomenat un vicari, i el 1855 es feu una instància per a erigir-la en parròquia
independent, cosa que s'aconseguí el 1877.
Edifici religiós de notables
dimensions amb planta rectangular i teulada a dues vessants amb un carener
perpendicular a la façana.
Portada rectangular de pedra treballada amb un arc de mig punt i timpà, situada a la façana principal. A sobre hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt que conté un timpà, solució que repeteix la de la porta.
A nivell de teulada hi ha un fris d'arcs de mig punt cecs, a la manera de les esglésies romàniques.
Adossat a la paret dreta i a la part
posterior de l'església, hi ha la torre-campanar d’estil neoclàssic. La base és
quadrada, arrebossat i amb cantoneres de pedra picada, cobert a quatre vessants.
La teulada molt estilitzada, té una obertura a cada una de les quatre cares. El
campanar està ben conservat, perquè no fa gaires anys que va ser restaurat.
Santa Maria de la Torre és una església amb elements historicistes inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons. IPAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada