PAS A PAS PER LA SEGARRA
L’església de Santa Creu es troba dins el nucli urbà de Pavia, construïda sobre un rocam i amb construccions adossades parcialment als murs sud, oest i nord.
Del temple de Santa Creu de Pavia, no se n’han conservat referències documentals d’època medieval. Aquesta església estigué inclosa dins el bisbat de Vic i molt probablement durant l’edat mitjana fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Civit, com consta en la visita pastoral que l’any 1685 féu a l’esmentada parròquia el bisbe osonenc Antoni Pasqual.
La dependència del bisbat de Vic perdurà fins l’any 1957, en què passà a formar part de la diòcesi de Solsona, com moltes altres esglésies i capelles veïnes.
És molt probable que a la construcció de l'absis d'aquesta església se reaprofités elements constructius anteriors, com una torre de guaita, que una vegada reconquerit el territori durant el segle XI, ja havia perdut la seva funció defensiva.
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó seguit. És capçada a llevant per un absis de planta semicircular cobert amb volta de quart d’esfera que s’obre a la nau mitjançant un arc presbiteral de mig punt en degradació, i al seu costat una porta mena a la sagristia. A l’interior del mur nord hi ha un arcosoli en arc de mig punt de característiques similars al que trobem a llevant del mur sud.
A la façana sud, parcialment ocupada per una altra construcció que forma una plaça, hi ha la porta en arc de mig punt rebaixat i adovellat. No es tracta de la primitiva porta d'accés i respon a modificacions posteriors que van afectar l'edifici, A l’extrem est, un campanar d’espadanya de dos ulls.
A la façana est, l’absis amb la coberta de la mateixa alçada que la nau és il·luminat per una finestra en arc de mig punt d’una sola peça, de doble esqueixada, actualment paredada. A la façana nord, hi ha el cos adossat de la sagristia amb coberta independent i il·luminat per dues finestres orientades a l’est i al nord.
L’aparell ha estat fet de carreus no gaire ben escairats i irregulars, disposats en filades amb tendència a la uniformitat, tret de la sagristia, on són disposats desordenadament. La datació de l’edifici correspon al segle XI- XII.
Santa Creu de Pavia és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons: Catalunya Romànica i IPAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada