dimarts, 9 de novembre de 2021

SANTA MARIA. GRANYENA. SEGARRA

 La vila de Granyena de Segarra o de Cervera s’alça en un tossal coronat per l’antic castell; els portals i altres racons medievals marquen el límit de l’antic clos de la vila, emmurallat, dominat per l’escalinata i el temple parroquial. Des de la fi de l’edat mitjana es començà a construir extramurs, i al segle XVIII es construí la plaça i el carrer de Sant Pere sobre l’antic. Els carrers més antics baixen del castell i de la parròquia; el carrer Major, en direcció transversal, tanca la població per migdia. 

Aquesta església és la parròquia de Granyena, lloc que és documentat des del 1054, en la concessió del puig de Gramuntell que feren els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis. La parròquia de Granyena és esmentada per primera vegada en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII.

 


Fou d’aquest bisbat fins a la creació del de Solsona al segle XVI. Amb la constitució de la comanda templera de Granyena al segle XII sembla que els templers passaren a tenir importants drets sobre la parròquia. El càrrec i l’administració parroquial eren independents de la jurisdicció del comanador, però sembla que hi hagué el costum de la presentació del prevere o rector per part del comanador al bisbe de Vic. 

En el testament sacramental de Guerau de Granyena, castlà del castell de Granyena, jurat el 1173 a l’altar de Sant Donat de Sedó, s’estableix que es doni a Santa Maria de Granyena el mallol que és sobre la vinya de l’església. 

Santa Maria de Granyena també consta en la relació de les parròquies que pagaren la dècima per a les croades els anys 1279 i 1280, moment en què formava part del deganat d’Urgell. 

Des del segle XIV és coneguda a la parròquia de Granyena la confraria de Santa Maria, que començà a Granyena i es difongué als pobles de l’entorn. A la darreria del segle XVI aquesta confraria es convertí en la del Roser. 

L’església parroquial de Santa Maria de Granyena actual és un gran edifici neoclàssic, un dels més grans i interessants de la Segarra, construït a la fi del segle XVIII (el 1786 és la data de la llinda de la portalada, però no fou acabat fins el 1804), gràcies a les aportacions econòmiques dels veïns. Aquesta construcció no conserva cap rastre de l’església anterior. 

L'església de Santa Maria és un edifici aïllat de les cases però integrat plenament dins del nucli de la vila. Una impressionant escalinata aporta majestuositat i elegància a la seva façana principal. De planta rectangular, s'estructura a partir de tres naus i teulada a doble vessant. L'edifici es va construir amb pedra local propera a la vila i se'n presenta amb de carreus de pedra ben escairats i aparellat amb morter de calç. 

A la seva façana principal hi troben la porta d'accés a l'edifici amb d'arc carpanell. Adossats ambdós costats d'aquesta porta, uns pilars de secció quadrada i presenten decoració amb motius vegetals. Per sobre de la porta d'accés i damunt del seu arc carpanell hi trobem, en relleu, l'escut de la vila, una garba d'espigues de gra, envoltada amb decoració vegetal. Una cornisa ens separa aquesta estructura descrita fins ara, de la fornícula que devia acollir l'advocació a qui anava adreçada la parròquia i que actualment no hi ha cap imatge. 

Per sobre hi troben un òcul, tot seguint el seu eix vertical. La imatge d'aquesta façana principal es completa amb la presència de quatre pilastres adossades a la paret i que abrasen la seva longitud fins a arribar al timpà que corona aquesta façana. Dins del timpà s'hi troba una obertura en forma de creu grega, seguint l'eix vertical de la portada (porta, òcul i creu). El timpà ve rematat per cinc pinacles. 

Un campanar octogonal, situat al costat esquerre, ens dibuixa la totalitat de la seva fisonomia. Està format per tres cossos separats per motllures. L'últim cos té quatre obertures d'arc de mig punt, on es resguarden les campanes. La part superior d'aquest campanar està rematat per una balustrada. 

Santa Maria de Granyena és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Yext i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons: Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana i Viquipèdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada