SANT VICENÇ DE LABUERDA. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRARB 

El poble de Sant Vicenç de Labuerda ( Sant Vicient d'A Buerda en aragonés) s'articula al voltant de la font de Sant Visori, naixement del barranc de Sant Vicenç, que baixa a Labuerda i el riu Cinca . Als voltants de Sant Vicenç també neixen altres barrancs que conflueixen al barranc principal, abans que aquest arribi a Labuerda. 

Sant Vicenç de Labuerda és el poble als voltants del qual segons la tradició va morir Sant Visori , eremita màrtir del segle X. A poc més d'un quilòmetre de la localitat es troba la seva ermita.  

Apareix citat en la documentació històrica a partir del segle XIII com a Sant Vicent de la Buerda, Sancti Vicent de la Buerda, Sanct Vicente i la Buerda, Sanct Vicentio, Sancti Vicient, Sanct Vicent de Cinqua i Sancti Vicient prop Aynsiam.  

El primer esment que es fa de Sant Vicenç es remunta a 1056, quan figura com a donant a l'acta de consagració de l'església de Sant Fèlix i Sant Joan Baptista d' Aïnsa; el 1063 s'esmenta com a Vila, el 1785 com a lloc  i el 1857 com a llogaret. Inicialment Sant Vicent de Labuerda tenia sota la seva jurisdicció a la població de Labuerda, però la situació administrativa va acabar invertint-se. Pel que fa a la parròquia de Sant Vicenç, que gaudia del rang eclesiàstic de rectoria, també va tenir sota la seva jurisdicció l'església de Labuerda almenys fins al segle XVI. Quan es crea el bisbat de Barbastre, en 1571, el temple va passar a formar part del mateix. 

El conjunt eclesiàstic de Sant Vicenç de Labuerda, integrat per l'església, l' abadia , el comunidor i el cementiri , és el principal monument de la població, de la qual es troba apartat, emplaçat en un turó. L’església de Sant Vicenç és un edifici romànic que por les seves característiques pot datarse en el segle XII.  

El temple romànic tenia una sola nau, de planta rectangular, presenta volta apuntada de canó i a l' absis amb volta de quart d'esfera. Al segle XVI es va ampliar amb la sagristia al costat de l'evangeli del presbiteri, dues capelles laterals al mur nord, una al mur sud i la torre campanar al mur nord. L'absis té dos finestres i, a l'exterior, presenta sota el ràfec un fris integrat per 19 baquetons o columnetes que s'ha relacionat amb l'ornamentació del romànic llombard present a la comarca. La planta romànica segueix el model d'Aïnsa, igual que a Banastó, Boltanya i Coscojuela de Sobrarb.  

El presbiteri i la capella del mur sud mostren decoració rococó, de factura tosca, a base d'assumptes vegetals, en què figura la data del 1774. 

El portal d’entrada s'obre al mur sud, presenta arc de mig punt, manca de timpà, i s'adorna amb tres arquivoltes de secció quadrada, sense ornamentar, que descansen sobre altres capitells decorats amb toscos motius geomètrics. Aquests es recolzen en columnes circulars duna sola peça adossats al mur. Es relaciona estilísticament amb la portada d´Aïnsa. Està protegida per un arc apuntat, construït amb posterioritat. 

 

La torre, construïda igualment de carreus, presenta un alt cos quadrangular cobert amb un capitell octogonal. 

El retaule està dedicat a Sant Vicent d'Osca , també anomenat Sant Vicent màrtir. Segons la tradició, va ser deixeble de Sant Valero , bisbe de Saragossa. Tots dos van ser martiritzats a València durant la “Gran Persecució” decretada per Dioclecià el 303. A Hispània va ser executada pel prefecte Publio Daciano. Sant Vicenç va patir atroços turments: flagel·lació, trencament d'ossos, esquinç de les carns amb garfis, crucifixió, va ser escorxat, cremat en una graella, per finalment morir degollat. El seu cos va ser llançat al mar lligat a una roda de molí, element que ho identifica iconogràficament. 

El retaule és de fusta, està pintat al tremp i porta daurats als nimbes i adorns de les vestidures dels sants. S'atribueix al mestre aragonès Joan de l'Abadia el Vell , que juntament amb el seu fill va realitzar treballs en aquesta zona al voltant dels anys 1455 i 1513. Aquest pintor és també autor dels retaules de Santa Quiteria d' Alcasser i de Santa Caterina de la església de la Magdalena d' Osca . L'estil pictòric correspondria a l' hispà-flamenc , triomfant als regnes espanyols durant els segles XV i XVI. A la base o sotabanc pareix Sant Pere (esquerre de lespectador). 

Situada a l'esquerra del presbiteri, hi ha un retaule dedicat a Sant Visori o Vissolin en francès. Segons la tradició, ja que no ha estat canonitzat, va néixer al poble de Cadeilhan, a la vall francesa d'Aura, l'any 985. Va creuar la frontera, en companyia dels seus deixebles Clement i Froilà, per situar-se a l'avantguarda de les terres que estaven essent conquerides als moros. Per l'entorn de Labuerga va conèixer l'ermità Sant Froilà amb qui va practicar una vida de santedat a la cova on posteriorment es va aixecar una ermita amb la seva advocació. Juntament amb els seus dos deixebles, va caure en mans dels musulmans que els van decapitar. Una columna de foc va avisar els habitants de Labuerda de l'existència dels cadàvers dels tres màrtirs que els van recollir i van donar sepultura, començant així la devoció a aquest Sant venerat a banda i banda dels Pirineus.  

L'altar està presidit per pintura barroca que representa Sant Visori, en companyia dels seus dos deixebles Clement i Froilà, compareixent davant del governador musulmà, que està flanquejat per sis soldats o cortesans. Els deixebles apareixen, a la base del quadre, representats amb una escala inferior, cosa que s'interpretaria com a prova de l'escassa capacitat del pintor. A la part superior esquerra del llenç, a través d'un arc, es representa la decapitació del Sant davant de Clement i Froilà. Sobre l'altar, en una arqueta de fusta daurada, se'n custodien les relíquies. 

En aquesta mateixa capella, a la dreta, adossada al mur, s'hi troba col·locada una escultura de cos sencer, en pedra, amb restes de policromia, d'estil romànic. Representa Sant Vicenç: porta la palma del martiri a la mà dreta, un llibre a l'esquerra i del coll penja una minúscula pedra de molí. El cap es va perdre i s`ha refet amb una rèplica poc adequada. 

El comunidor o “esconjuradero” és una edificació religiosa d’època romànica, molt similar a altres de localitats de Sobrarb i l'Alt Aragó com Asín de Broto , Guaso, Almazorre, Bujasé i Mitjà (submergit a l'embassament d'aquest nom). Situat a l'est, proper a l'absis, és de planta quadrada, té coberta a quatre aigües, presenta quatre grans obertures amb arcs de mig punt que s'obren als quatre punts cardinals i està construït amb carreus. En aquest lloc, fora de l'església, obert als quatre punts cardinals, i cobert de les inclemències del temps, se situava el sacerdot per conjurar amb les seves oracions (exconjurar) les tempestes i les plagues que amenaçaven els camps i arruïnaven els agricultors. Ha estat convenientment restaurat. 

S'han preservat versos de la cerimònia d' amagatall feta tradicionalment pel sacerdot: 

Boiretas de Sani Vizient
Boiretas ta Sant Lorient
No apedregueu quan t'o lloc en sigatz!
No ens caiguetz i marxeu t'Araguás! 

Aquestes paraules es pronunciaven mirant enlaire per part del capellà sota la construcció, mentre ruixava amb aigua beneïda el sòl i el cel per espantar els fenòmens meteorològics i a les bruixes . Es tractaria d'un ritu d'origen ancestral precristià, supervivent a les muntanyes aïllades de la zona. 

Sant Vicenç de Labuerda está declarat com a Bé d’Interès Cultural. Segons notícies actualment s’ha iniciat com a visita guiada. El nostre agraÏment a les persones que van fer possible  aquesta crònica

Tecxt i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia