CONÈIXER EL SOBRARB
El Reial Monestir de Sant Victorià d'Assan (en aragonès: Reyal Monestério de Sant Veturian) està situat al vessant sud de Penya Muntanyesa, de la Serra Ferrera (Osca).
Hi ha investigadors que situen l’origen del monestir en el segle VI, sota la denominació de Sant Martin d’Assan, convertint-se així en el monestir més antic de la península ibèrica.
Segons ens diu la llegenda, San Victorià va néixer a Itàlia l’any any 480. Fugint de les temptacions terrenals va arribar als Pirineus. Va fer vida d’eremita a la cova de l’Espelunga, situada a poca distància del monestir, i va realitzar grans prodigis. Fou nombrat abat del monestir que en un principi s’anomenava de Sant Martin d’Assan. Més tard, en el segle XI el monestir va canviar el nom, passant-se a dir-se de San Victorià o San Beturià.
L'antic temple romànic del segle XI va ser substituït per un temple gòtic, un conjunt arquitectònic monacal del segle XVI, emmascarat durant el segle XVIII pel barroc. Durant l'edat mitjana va ser el principal cenobi del Sobrarb. En la nostra visita ens van mostrar les restes del que podia haver estat un temple preromànic anterior.
Al començament de 1950, la majoria d'edificacions, datades en els segles XVI i XVIII, es trobaven en ruïnes. Fins i tot, l'església va ser desmantellada pel Bisbat de Barbastre. Actualment el temple s’està restaurant. Està format per diferents construccions, situat en un lloc muntanyós i aïllat, i envoltat per un recinte emmurallat.
A la zona occidental del recinte hi ha la casa-abadia i l'hostatgeria, dues construccions rectangulars comunicades entre si i disposades al voltant d'un espai obert amb una font i una creu, on s'observen restes d'altres construccions per a hostes.
Al centre, es disposa el claustre de
la comunitat, la crugia oriental és l'únic vestigi de la construcció medieval
sobre la qual es va aixecar el nou monestir, mentre que a la crugia
septentrional se situa l'església del segle XVIII.
L'església del monestir és una planta de creu llatina, amb tres naus i capelles a cada costat, i capçalera amb dues sagristies laterals. Les tres naus, en origen estaven cobertes amb una volta de canó amb llunetes i capçalera recta. Adossada a l'església destaca una gran torre de planta quadrada i dos cossos en alçada, després de la qual es trobava el cementiri.
La majoria dels edificis estan realitzats en pedres de maçoneria combinades amb carreus, encara que s'aprecien alguns carreus de reforç en contraforts, angles i marcs de les obertures. El conjunt es caracteritza per la funcionalitat i la sobrietat del tractament dels murs, destacant només les portades d'accés als edificis més significatius i l'ornamentació original de l'església, en clau barroc classicista.
Sembla que sota el regnat de Gonzalo i Ramir I d'Aragó, fills de Sanç III, el Major de Navarra, es va formalitzar la fundació del monestir, i que amb la reforma de Cluny (orde benedictí), introduïda per Sancho Ramírez en 1071, va quedar sota la protecció directa de la Santa Seu.
El rei Ramir I va donar al monestir, entre d'altres, dues famílies d'esclaus —la d'Oriolus i la seva dona Elo, de Villa Alascore, i la d'un altre home, dona i fills, de Villa Luzares— i les seves propietats i descendents, en perpetuïtat.
Pere el Cerimoniós ordenà, el 1372, que les restes d'Iñigo Arista, primer rei de Pamplona i de Sobrarb, fossin traslladades de l'església d'Araguás (O Pueyo d'Araguás, on eren, fins al monestir.
El 1571, van ser donades les seves rendes, per decisió del Pontífex Pius V, a la dotació de la nova diòcesi de Barbastre i comença el seu declivi; finalment, amb la desamortització de Mendizabal, l'any 1835 arriba el final de la seva història.
Al Museu Diocesà de Barbastre es guarda la mitra d'estil romànic, de la segona meitat del segle XII teixida en lli amb galó morisc a les ínfules (cintes que pengen de la mitra).
El 22 de març de 2002 es va publicar al Butlletí Oficial d'Aragó el Decret 91/2002, de 6 de març, del Govern d'Aragó, pel qual es declara Bé d'Interès Cultural, en la categoria de Monument.
Hem d’agrair la gentilesa del responsable de la visita guiada per la seva preparació i per voler mostrant-nos els diferents indrets del monestir.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons: Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada