SANT FELIU DE BOADA. PALAU-SATOR. BAIX EMPORDÀ

 PASSEJANT BAIX EMPORDÀ 

Al centre de la població hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, edifici tardo-gòtic. Al seu costat es conservaren fins fa pocs anys unes minses restes del temple anterior, romànic, que avui ja no existeixen. 

Algunes de les notícies històriques que fan allusió a Boada tant poden correspondre a Sant Feliu de Boada com al llogaret veí de Sant Julià de Boada —on hi ha la coneguda església pre-romànica— que és a menys de 2 km al nord de Sant Feliu; algun document pot referir-se, àdhuc, a ambdós termes alhora. En alguns textos medievals Sant Julià és anomenat “de Boadella”. 

Aquests dubtes són palesos en el document més antic que esmentarem: el precepte concedit pel rei Odó l’any 889 a l’abat Saborell i al seu monestir —que tingué una vida efímera— de Sant Pau de Fontclara. Entre les possessions confirmades al cenobi figura un alou “in villa Boada” i en el seu terme. 

L’any 994 els comtes Ramon Borrell i Ermessenda feren una important donació a la seu de Girona. A més de la Torre de Palau amb l’església de Sant Pere (Palau-sator) i una altra possessió, cediren uns alous del terme de Boada. En aquest cas la referència al lloc i a l’església parroquial de Sant Feliu de Boada és ben clara.

Des del començament del segle XI és esmentat un alou d’aquest terme parroquial que posseïa el monestir de Sant Esteve de Banyoles. Es troba confirmat en la butlla atorgada l’any 1017 a aquest cenobi pel papa Benet VIII. L’abadia de Banyoles passà a posseir els drets sobre l’església, ja que així s’expressa en altres butlles papals posteriors, les d’Urbà II de l’any 1097 i d’Alexandre III del 1174. 

En aquest terme parroquial o en el de Sant Julià també hi tenia un alou el monestir de Sant Feliu de Guíxols que li fou confirmat pel papa Alexandre III en una butlla de l’any 1163(*). 

El mateix any 1163 el cavaller Ponç-Guillem d’Oltrera, entre altres llegats testamentaris, deixà al seu fill Ponç drets que tenia infeudats pel bisbe sobre diferents esglésies, entre les quals hi ha Sant Feliu de Boada(*). 

L’any 1196 l’abat Pere de l’abadia occitana de Sant Benet de Castres vengué a l’abat de Santa Maria d’Amer tot el que posseïa el seu monestir al bisbat de Girona. La majoria de les possessions que s’anomenen en la venda corresponen a llocs on tenia alous el monestir de Fontclara segons el diploma de l’any 889, abans esmentat. 

El monestir d’Amer tingué importants dominis al Baix Empordà, sobretot al llarg del curs del riu Ter. A la rodalia que ens ocupa, augmentà la seva presència l’any 1225 amb la compra feta a Arnau de Fontclara i la seva muller Bernarda de tots els béns que tenia en feu Ramon de Masó. 

Ramon de Palau, en el testament de l’any 1234, entre altres llegats, deixà a la seva filla Ermessenda el castell de Palau-sator i possessions a Fontclara, Sant Julià de Boada i Sant Feliu de Boada(*). 

L’església de Buada figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, diferenciant-la, en la relació del 1289, de l’església de Buadela, és a dir, Sant Julià. 

L’any 1638 el bisbe Gregori Parcero decretà que la parròquia de Sant Julià de Boada quedés unida a la de Sant Feliu de Boada; el sagristà d’aquella s’encarregà de la rectoria de Sant Julià. L’any 1734 el bisbe Baltasar Bastero dictà la pena canònica d’entredit per a l’església de Sant Julià de Boada, a causa del mal estat de l’edifici. 

Fins fa pocs anys, a tocar del costat nord de l’actual capçalera, a l’exterior de l’església, s’hi podien veure unes minses restes del temple anterior, romànic, una part del basament d’un absis de planta semicircular. 

Abans d’aquests fets l’esmentat fragment d’absis romànic era ben visible a l’angle que formen el costat de tramuntana de l’absis actual i la sagristia que és adossada a l’extrem de llevant del mur nord de la nau. El reduït espai pertanyent a l’interior de l’absis romànic, que quedava entre el dit basament i els murs de l’església actual i la sagristia, era ple d’enderrocs i cobert de bardissa. 

Sant Feliu de Boada és una església del segle XVI d’una nau amb absis poligonal, bastida encara en estil gòtic; algunes capelles laterals són ja del segle XVII. 

La porta d'accés és amb llinda, amb un timpà superior d'arc ogival amb motllures; hi són remarcables les dues impostes, amb relleus que representen animals alats, tot i que l'esquerra és l'única ben conservada. A la part superior hi ha un òcul atrompetat i el conjunt es corona amb un campanar de paret amb quatre obertures d'arc de mig punt; a la part inferior d'una de les obertures es conserva un matacà. A la banda dreta de la façana hi ha una torre de base quadrada i obertures rectangulars. El temple conserva restes de la fortificació. 

Sant Feliu de Boada és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documentals:  Catalunya Romànica i Viquidèdia