SANT ESTEVE DE PERATALLADA. FORALLAC. BAIX EMPORDÀ

 PASSEJANT BAIX EMPORDÀ 

L’església de Sant Esteve és situada a ponent de la riera de Peralta, vora el pla. La vila, un dels conjunts més importants de l’arquitectura medieval a l’Empordà, conserva una part de les muralles antigues i un castell al centre. L’església és extramurs, uns 200 m a tramuntana d’un dels portals del recinte. 

L'any 1202, Gilabert de Cruïlles prestà homenatge al bisbe de Girona pel delme de la parròquia de "Sancti Stephani de Petracissa". De l'any 1222 és el reconeixement fet per Ermessenda de Peratallada de la pertinença dels delmes d'aquesta parròquia per part de la Seu de Girona. 

L'església de "Petracisa" -i també la capella dels seu castell. Figuren a les "Rationes Decimarum" dels anys 1279 i 1280. però encara l’any 1362 apareix esmentat “Sancti Stephani de Petracissa sive de Canaposto”.. També es relaciona als nomenclàtors de parròquies de la Diòcesi del segle XIV i posteriors. És probable que, primer, el territori de Peratallada pertangués a la parròquia de Canapost i que aquesta relació s’invertís en l’època que comentem o una mica més tard. 

Actualment l’església de Sant Esteve de Peratallada és un edifici romànic de dues naus amb dos absis semicirculars, datable entre els segles XII i XIII. Les seves estructures primitives han estat objecte, això no obstant, d’algunes reformes posteriors. 

Al frontis, al costat que correspon a la nau meridional, hi ha la portada amb un arc de mig punt, fet amb grans dovelles; és emmarcada per tres arquivoltes motllurades, en gradació. Sobre el portal hi ha tres petites mènsules, la central és decorada amb un cap d’animal, damunt les quals corre una cornisa. Una mica més amunt hi ha una rosassa formada per dos cercles en gradació. L’extrema senzillesa i l’estilització d’aquesta portada recorden una porta d’edifici civil més que no pas una entrada d’un temple religiós. 

A la part de façana corresponent a la nau septentrional hi ha una finestra de doble biaix i amb arcs de mig punt. 

A la façana occidental de l’església de Sant Esteve de Peratallada hi ha un campanar de cadireta amb arcs apuntats que corona aquesta façana. La part superior del qual és de construcció clarament posterior a l’època romànica, corona aquesta façana. 

Al mur lateral de migdia del temple hi ha tres capelles; una. la més propera al frontis, és, per la seva estructura, una obra d’estil gòtic tardà (segle XVI), mentre que les altres dues, corn les tres que foren construïdes al costat de tramuntana, són una obra barroca dels segles XVII i XVIII. 

Dels dos absis semicirculars, el de migjorn és una mica més gran, corn correspon a la seva nau, també més ampla. La diferència de dimensions de les dues naus que es conserven és un dels indicis que semblen demostrar que l’edifici tenia, o devia tenir, planta basilical de tres naus amb capçalera triabsidal. D’aquestes tres naus, la central devia ésser la que actualment és a la banda de migdia. 

L’absis meridional té una finestra de doble biaix, amb arcs de mig punt; a sobre es dreça una construcció, a manera de fortificació, d’una època molt posterior (segle XVI), que el converteix en una torre semicilíndrica amb restes de merlets a la part superior. L’absis de tramuntana té també una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt; la seva cornisa, a diferència de l’altre absis de secció excurvada. 

La nau de migdia és coberta amb volta apuntada, sostinguda per tres arcs torals de la mateixa forma. No es conserva l’arc triomfal, perquè tota la part del presbiteri és força destruïda. Tot el parament interior del temple ha estat netejat de la calç que en una bona part el cobria. 

La nau septentrional té volta de canó a la meitat de ponent i apuntada a la part restant. El seu arc triomfal és apuntat; la volta del presbiteri fou construïda amb pedres ben escairades. Les dues naus es comuniquen mitjançant dos arcs formers de forma rebaixada sobre pilars rectangulars. d’època tardana. Sobre l’arc situat més a llevant hi ha restes d’una arcada antiga, de mig punt i extradossada. 

L’aparell de l’església és de carreus grossos, ben escairats, que s’afileren regularment. Les parets mestres i les pilastres dels arcs formers s’aixequen sobre uns basaments de la roca natural, tallada artificialment. 

A l’interior de Sant Esteve de Peratallada, a la nau septentrional, es conserva sobre un sòcol una ossera gòtica amb restes de policromia que pertany a Gilabert de Cruïlles, datada el 1348. 

En aquesta església s'hi venerava la imatge de "la Santíssima Majestat", dada que coneixem pels seus goigs, que amb tota probabilitat devia ser romànica. Desaparegué com tot el mobiliari litúrgic antic del temple. 

Sant Esteve de Peratallada és una església romànica protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons  documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia