dimarts, 29 de novembre del 2022

SANT MARTI DE BUIL. SANTA MARIA DE BUIL. SOBRARB

CONÈIXER EL SOBRAB

Santa Maria de Buil (també Boil, en català) és un lloc petit, habitat, i que compta amb dues esglésies. La de Sant Martí, de gran transcendència artística i la ruïnosa de Santa Maria, d'origen romànic però molt modificada en clau gòtica que actualment (final  2009) està sent restaurada. 

L'església de Sant Martí és un temple que no deixa indiferent. La primera vegada que un ho visita nota és diferent. Que té “alguna cosa”. En successives visites es comencen a percebre aquests detalls aparentment intranscendents però sens dubte de gran valor a l'hora de comprendre no només els seus fets sinó els avatars que les van propiciar i la relació amb altres zones properes. 

El nucli es troba a la falda d'un turó que s'ha relacionat habitualment amb el castell de Buil, documentat des de 1017. L'església, amb advocació a Sant Martí de Tours , té adossada, l'antiga casa abadia (del segle XVIII) a la seva cantonada SO. 

Entre el 1040 i el 1050 es van poder aixecar les zones més antigues de l'edifici (nau i torre). És probable que cap al 1070 es construïssin els absis sense seguir el projecte original de nau i torre. Hi va haver una interrupció de les obres o bé una substitució de la capçalera original, ja que els absis actuals estan desviats respecte a l'eix de les seves naus, no estan alineats a l'exterior i s'han acoblat de manera deficient amb els murs. 

Al segle XVI es produeix l'obertura de capella nord, arcosoli sud, construcció del tercer cos de la torre i possible afegit del pòrtic sud. Amb la planta basilical i les tres naus amb voltes a diferents alçades que es tanca amb un absis triple, fan d'aquest recinte religiós un dels més rellevants de la comarca.  

La torre pòrtic i tribuna, de model llombard, datada cap al 1070, se situa als peus de l'església adossada al seu mur occidental. La capçalera, decorada amb tosques lesenes i arquera cega, recorda el romànic gallec. Es mostra una diferència entre l'arquitectura de l'absis triple de la capçalera i de la resta de la construcció en haver estat els absis renovats a finals del segle XI .  

Al segle XVIII convertiren el seu interior en una sola nau mitjançant  l'eliminació de columnes. Conserva l'altar major original de grans carreus amb cantons en motllura. 

Al segle XVII es modifica totalment l'espai interior, amb la supressió dels pilars davanters i la comunicació de les naus entre si mitjançant amplis arcs formers i al XVIII es fa la decoració pictòrica de l'interior. Conserva l'altar major original de grans carreus amb cantons en motllura. 

En la dècada dels anys 70 es realitzen diferents obres de restauració del temple 

Des de l'exterior, els elements més característics són els absis i la torre construïts seguint les formes constructives de l'arquitectura llombarda.  

L'església de Sant Martí està declarada Monument Nacional i Bé d'Interès Cultural per la Diputació General d'Aragó. 

 A. García Omedes en la web Romànic Aragonès  ofereix una detallada i extensa explicació d’aquest temple i altres d’Aragó.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons documentals: Viquipèdia i Románico Aragonés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada