SANT MARTÍ D’EMPÚRIES. L’ESCALA. ALT EMPORDÀ

 PASSEJANT ALT EMPORDÀ 

El nucli actual del poble de Sant Martí d’Empúries, al cim del seu promontori, envoltat d’un recinte emmurallat, és la pervivència medieval de la primitiva capital del comtat carolingi. A l’alta edat mitjana la població emporitana es concentrà dins aquest nucli fortificat proper al mar, segurament seguint un procés consolidat ja de força abans. Hom ha discutit quin pot ésser l’emplaçament de la seu episcopal d’Empúries, documentada en època visigòtica (segles VI i VII). La situació de la catedral és totalment desconeguda i, al nostre entendre, es poden fer diferents suposicions. 

L'actual temple de Sant Martí d'Empúries va ser bastit al segle XVI per substituir l'edifici existent anteriorment. L'església apareix esmentada documentalment per primera vegada l'any 843 en una acta judicial sobre les rendes del bisbat de Girona. Una de les làpides conservades a la façana actual, datada el 926, fa referència a la restauració efectuada pel comte Gausbert en aquell període. La làpida sepulcral del sagristà Guillem de Palol esmenta les reconstruccions realitzades durant el segle XIII. 

L'actual església va ser construïda durant la primera meitat del segle XVI. La làpida situada damunt la porta d'accés informa que les obres van ser iniciades l'any 1507. A l'interior del temple es pot veure la data del 1538 en un cartell que mostra un àngel que serveix de mènsula de l'arc de sosteniment del cor. Possiblement aquesta data correspongui a l'acabament de l'edifici. 

Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb la capçalera poligonal i contraforts als murs laterals i a l'absis. Aquest és de planta semi decagonal i presenta el basament rectangular. A l'interior del temple, tant la nau com el presbiteri estan coberts amb voltes de creueria separades per un gran arc apuntat. Als peus hi ha el cor, d'arc rebaixat i amb les impostes esculpides. A la meridional hi destaca la data de 1538, possible any de finalització de les obres. És força probable que tant la sagristia, situada al sud del presbiteri, com la capella que actualment ocupa el baptisteri, als peus del temple, siguin obres posteriors datades al segle XVIII. 

Hi ha altres elements decoratius a l'interior del temple, així com antigues peces de culte, força destacables: la clau de volta del presbiteri, policromada i amb la imatge del patró de la parròquia Sant Martí de Tours, l'ara romànica del segle X, dues ares paleocristianes del segle IV, una pica baptismal romànica dels segles XII-XIII i la pica beneitera del segle XVI. 

A l'exterior, la façana principal és de composició simètrica, amb el coronament superior rectangular. La portalada és d'arc apuntat, amb tres motllures a manera d'arquivoltes decorades. En el timpà s'hi col·locà una làpida amb l'any 1507, inici de la construcció. Damunt la porta hi ha dues làpides medievals, corresponents a reformes dutes a terme al temple de segles anteriors. Per sobre hi ha un gran rosetó central, format per diversos cercles en degradació i amb decoració calada de pedra. 

Corona la façana una cornisa, damunt la qual hi ha tres pilastres quadrades centrals, corresponents al campanar del temple. Actualment hi ha quatre campanes de diferents mides. Als costats hi ha dues grans pilastres rectangulars que delimiten l'estructura. 

Les úniques finestres obertes a l'exterior es troben a façana sud i a la capçalera del temple. Són petites obertures d'arc de mig punt a trompetades.

L'obra és de pedra, amb aparell de carreuada a la façana principal i pedra sense treballar als murs laterals. 

Durant les excavacions arqueològiques dutes a terme a la plaça Major es va trobar un motlle de fosa de campana d'inicis del segle XVI, segurament incorporada a aquesta nova església. 

L'estructura bàsica del temple ha perdurat pràcticament fins a l'actualitat. Tot i això, l'any 1744 es va construir la sagristia, tal com es documenta en una data esculpida a la llinda de la porta d'accés situada al presbiteri. 

A l'inici de la Guerra Civil espanyola (1936) es varen destruir els retaules barrocs dels segles XVII i XVIII.

El 1947 es col·locaren dues campanes petites.

L'any 1995 es varen realitzar diferents obres de rehabilitació i arranjament que afectaren la teulada i la volta interior, el paviment, l'espai de la sagristia, els finestrals, els bancs. També es col·locaren dues campanes grans per acompanyar les petites. 

De la mateixa manera es restauraren els murs exteriors, la porta d'accés al temple, els seus arcs i escultures.

L'any 1994, durant unes excavacions arqueològiques, es documentà l'antic cementiri, que existí des del segle XVI fins a l'any 1915. De la mateixa manera es recuperà el mur sud de l'església gràcies a l'enderroc de la construcció que l'unia a l'edifici de la Forestal. 

Sant Martí d'Empúries és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text inrecull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Fonts documental. Viquipèdia, Catalunya Romànica