POC A POC PER LA NOGUERA
Coscó és un poble situat al vessant meridional de la serra de Montclar, a la vall del Sió.
L’església i el terme de Coscó, apareixen força documentats des de mitjan segle XI, perquè el seu terme i l’església havien anat a parar a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell. El primer esment del lloc o kastrum de Choscolio és de l’any 1054, quan hi hagué una discussió de termes o límits amb el castell de Cabanabona. Aleshores consten sis persones que es diuen hereves del terme de Coscó.
L’any 1112 consta, en un document o pacte fet entre un prepòsit de la Seu d’Urgell i uns particulars, un Ramon Bonfill, miles de Choscol; poc després, el 1116, els canonges de la Seu d’Urgell pactaven amb Ramon Ponç i els seus germans el repartiment dels delmes i fruits del lloc, i es resolgué que quedarien per a la canònica d’Urgell la meitat del delme i una tercera part dels fruits. Posteriorment, el 1141, el bisbe Pere Berenguer d’Urgell, poc abans de morir, llegà a l’església de Santa Maria d’Urgell un conjunt de temples i castells, entre els quals es trobava l’església de Coscol.
Notícies posteriors confirmen la continuïtat de l’existència de l’església parroquial de Coscó; així, els anys 1279 i 1280 apareix esmentada en la relació de la dècima recaptada en aquells anys a la diòcesi d’Urgell, i pel mateix motiu figura mencionada en la relació del 1391.
L’església de Santa Maria de Coscó és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per tres arcs torals i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral; actualment aquest arc és tancat per un envà, que correspon al procés de remodelació que tingué l’església, al qual pertany també la decoració interior que encara conserva, recentment rehabilitada, i l’obertura de capelles en els murs nord i sud; així mateix, s’afegí un cor a ponent i una sagristia a l’angle sud-est.
Possiblement, s’ha de relacionar aquesta reforma amb el canvi de la porta original, substituïda per l’actual portal dovellat en el qual es llegeix la data de 1588. Encara, posteriorment, es va construir el campanar de torre, sobre l’angle sud-oest de la nau, on es veu la data de 1853.
Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, i en la façana sud n’hi ha unes altres dues del mateix tipus, totes paredades, que corresponen a l’obra original.
L’aparell de les parts originals és de carreu petit ben tallat i polit, disposat molt regularment en filades uniformes, i en la part baixa de l’absis, fins a nivell de l’ampit de la finestra, s’aprecia un canvi d’aparell amb el parament format per carreu sense polir, disposat en filades regulars amb juntes molt grasses; aquest fet palesa una formulació constructiva menys acurada, que no hem d’interpretar com una diferència cronològica, sinó com un canvi tecnològic en el procés constructiu, que hem de situar dins les formes pròpies del segle XII.
Santa Maria de Coscó és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental. Catalunya Romànica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada