SANTA REPARADA DE CINCLAUS. L’ESCALA. ALT EMPORDÀ

 PASSEJANT ALT EMPORDÀ 

Santa Reparada és l’església del llogaret de Cinclaus, situat en una eminència rocosa, gairebé imperceptible, al bell mig de la plana al·luvial. Al petit nucli, format per un conjunt de cinc masies i l’església, hi ha elements del recinte fortificat o castell de Cinclaus. 

El lloc de “Centumclaves” és esmentat l’any 959 entre els nombrosos indrets on tenia propietats Riculf, les quals li foren confirmades pel comte Gausfred. Amb la mateixa grafia (“Centum claves”) apareix molt temps després, entre els llocs del comtat d’Empúries on acreditava tenir albergs el comte de Rosselló, en una relació que es pot datar al segle XII, entre els anys 1115 i 1164. 

La forma actual del topònim s’enregistra com a mínim des del començament del segle XV, en ésser esmentats els pobles del comtat d’Empúries que foren incorporats a la corona pel rei Martí l’Humà (“Sinch claus”). 

L'origen de l'església és preromànic (segles VII al IX), possiblement paleocristià, ja que se suposa que en aquest hi havia un altar en època del bisbat d'Empúries. 

La capella, com tot el poble, es dreça sobre vestigis d’època romana. Havia romàs abandonada i ruïnosa al segle XIX, i passà a mans de particulars que finalment la repararen i li retornaren el culte. Ho explica molt bé Caterina Albert (Víctor Català), que en fou propietària, en un seu treball sobre Empúries.

Santa Reparada de Cinclaus és una esglesiola molt petita, d’una sola nau amb absis de planta trapezial al costat de llevant. L’estat actual de l’edifici, sobretot a causa de les capes d’arrebossat i de calç que, tant a dins com a fora, cobreixen els paraments, en dificulta molt l’anàlisi i l’aproximació cronològica. Entenem, però, que hi ha elements de judici suficients per a poder afirmar que l’absis és una pervivència de la capella primitiva, preromànica, mentre que la nau correspon a una reconstrucció —total o parcial— tardana.

El reduït espai de l’absis es cobreix amb una volta ultra-semicircular. La seva forma ultrapassada s’inicia ja als murs laterals pel fet de marcar un atalussament. S’obre vers la nau per mitjà d’un arc triomfal, que en redueix lleugerament la llum. Aquest arc és de mig punt, només lleugerament ultrapassat i es dreça sobre pilars adossats i poc sobresortints, amb unes impostes fetes amb lloses primes, molt bastes. Foren utilitzades unes dovelles curtes i uns carreus grans de calcària, força ben tallats. 

Al centre del mur de llevant, l’absis té una petita finestra d’un sol biaix de molt poca alçada. La seva forma és rectangular, de sagetera. També al presbiteri, als murs laterals, hi ha sengles for nícules d’arc de mig punt, una de les quals ha estat paredada. 

La nau té coberta de fusta, d’embigat a dos vessants damunt una grossa jàssera. Al peu dels murs laterals hi ha bancs d’obra seguits. 

A l’interior hi ha diferents elements que corresponen a les obres d’època moderna, com un cor de fusta a l’extrem de ponent i el paviment d’enrajolat, una mica més alt al presbiteri. Fa l’efecte que el nivell original del sòl ha estat considerablement elevat. 

Al frontis o façana de ponent hi ha la porta d’entrada, d’un sol arc de mig punt fet amb dovelles grans perfectament tallades i polides, de pedra calcària, i una finestra rectangular, d’un sol biaix, força obert. Al damunt es dreça un petit campanar d’espadanya d’un arc sobre pilars. A la dovella central de la porta hi ha una creu grega de braços patents en relleu.

 

L'any 1997, l'església va ser adquirida per l'ajuntament, i el 2003, el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, es varen realitzar unes excavacions que varen permetre documentar les restes del mosaic, ja localitzat en part el 1922, barrejades amb un paviment del segle ii aC. A l'exterior també es va documentar un dipòsit d'oli o de vi, d'època romana, i a l'interior les inhumacions de tres adults i un nen més una arma de foc, segurament de les guerres carlines. A la banda sud hi ha restes d'un petit cementiri alt-medieval amb enterraments tardo-romans. Posteriorment es va realitzar una restauració subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es repicà tot el revestiment de morter de calç de la façana, deixant a la vista els carreus de pedra escairats, la porta preromànica al mur de migdia i les tres fases. 

Al presbiteri, sobre dos grossos pilars rectangulars i allargats que deixen un espai central i formen un curiós suport, hi ha col·locada una pedra com a ara d’altar. És una llosa de pissarra negrosa, un tipus de pedra inexistent a la rodalia. La Peça, ben tallada, té forma de rectangle acabat en forma trapezial en un dels extrems. No sembla que aquesta llosa hagi estat tallada com a ara, sinó que ha estat reutilitzada amb aquesta funció. Per la seva forma i gruix es podria apuntar, com a hipòtesi, que pot ésser una estela anepigràfica trobada a l’espai de necròpoli veí, o bé la llosa de coberta d’una sepultura. 

Santa Reparada és una petita capella protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental. Catalunya Romànica i Viquipèda