CONÈIXER EL SEGRIÀ
Santa Maria d'Escarp és un antic monestir cistercenc situat a la dreta del Segre, poc abans de la seva unió amb el riu Cinca, a l'extrem de l'anomenat pla d'Escarp. Inicialment el lloc es trobava dins l’almúnia sarraïna d'Escarp, documentada des del 1082 i dins el terme del castell d'Escarp, a l'actual municipi de la Granja d'Escarp. L'any 1212 el rei Pere, dit el Catòlic, cedí el lloc a l'abat Arnau de Citeaux perquè hi fundés un monestir filial seu. Aquest es va fundar tot seguit i estigué sempre sota la tutela i filiació de la casa mare de Citeaux.
l'any 1223 el seu abat i la comunitat de monjos d'Escarp intervingueren en el traspàs al Cister de l'aleshores monestir canonical de Lavaix. El 1243 l'abat d'Escarp, junt amb el de Fontclara, feu d'àrbitre en les dissensions sobre els drets de pastura a la Cerdanya i el Berguedà entre els monestirs de Poblet i Santes Creus.
Vers el 1266, l'abat d'Escarp cedí el domini de Coratxà, a la tinença de Benifassà, a l'abat de Poblet contra el pagament de 15 000 sous. El patrimoni d'Escarp era situat bàsicament entorn seu. Creà la granja d'Escarp, esdevinguda un poble cap d'un municipi modern i també posseí la granja de Santa Susanna de Maella. Al llarg del segle XV experimentà una forta davallada i el seu càrrec abacial, per descurança de Citeaux, fou proveït en forma de comenda.
Els reis de Castella i Aragó, a partir de Ferran II, intentaren reformar els monestirs cistercencs afavorint la creació d'una Congregació d'Aragó, cosa que s'aconseguí el 1616; abans però, d'acord amb l'abat de Poblet, ja veren visitar Escarp i hi introduïren normes de reforma a partir de 1558.
El 1583 consta que la comunitat
d'Escarp estava integrada per quatre monjos de Poblet. Facilità el redreçament
del monestir el fet que el 1591, gràcies a les instàncies de l'abat de
Poblet, Francesc Oliver de Boteller, el papa cedís al rei Felip II el
patronat reial sobre Escarp amb el dret de nomenar l'abat. Per aquest temps, la
comunitat estava formada per cinc i sis monjos pobletans i es diu que el
monestir es trobava en estat ruïnós.
A partir de llavors els abats que el regiren, a vegades només amb el títol de priors, foren monjos de Poblet. Els darrers segles Santa Maria d'Escarp es mantingué amb la comunitat reduïda i subsistí fins a l'exclaustració del 1836.
El conjunt del monestir és format per l'església i altres dependències, tot refet en estil neoclàssic als segles XVII i XVIII. Es conserva el campanar fet amb carreuades regulars. Al darrere del campanar hi ha un pati rectangular que podria correspondre a l'església.
Després d’un cert redreçament dels segles XVI al XVIII (hom reedificà l’església aquest darrer segle), s’extingí amb l’exclaustració del 1835. El monestir és actualment arruïnat.
El monestir de Santa Maria d’Escarp està referenciat com a Bé integrant del Patrimoni Cultural Català.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Fons
documental: Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada