PASSEJANT PEL GIRONÈS
Flaçà és un municipi situat
a la riba dreta del Ter i s'estén a cavall de la serra de
Vall-lloreda i la plana al·luvial que forma el
riu Ter un cop travessa el pas del congost.
El terme de Flaçà (Flociano) apareix en una donació de terres que el levita Oliba féu al monestir de Santa Maria de la Grassa, que alguns autors daten al segle IX, però que molt probablement cal situar a l’any 921, al regnat de Carles el Simple. També s’esmenta en altres donacions posteriors, fins el segle XIV, fetes al cenobi de Santa Maria de Ridaura, dependent de la Grassa. En una butlla del papa Benet VIII de l’any 1017 consta que el monestir de Sant Pere de Camprodon també tenia un alou a Flassano.
Existeix a l'arxiu del Capítol de la Catedral de Girona un document de 1209 en què se cita l'església de Flaçà en llatí: Floçiano. És un escrit al bisbe de Girona, Arnau de Creixell, en el qual Arnald III de Llers li restituïa unes esglésies, entre elles la de Flaçà.
Aquesta parròquia figura en es Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280. També apareix en la relació del Llibre verd de la seu de Girona, del 1362, i als nomenclàtors diocesans de final del segle XIV i del segle XVII.
Fins a l'any 1922 es conservà l'antic cementiri al costat del temple. L'any 1936 es destruïren les campanes i després de la guerra s'hi col·locaren les de la capella de Sant Fermí (1841) i la de Farreres (1790).
La construcció de Sant Cebrià finalitzà el 1824 substituint el temple anterior d'estil romànic del qual amb prou feines en conserva vestigis el temple actual. A l'altar major hi ha un retaule de Sant Cebrià del 1856.
Sant Cebrià és un edifici d'una sola nau amb capelles laterals a ambdues bandes. La cobertura és feta amb una volta apuntada amb llunetes laterals, en les quals hi ha finestres, algunes d'elles pintades sobre la paret, imitant vitralls. Una gran cornisa que recorre tot l'interior de la nau serveix de remat als murs.
La façana principal és d'inspiració barroca, amb una portalada de carreus de pedra amb pilastres i capitells rematada amb una fornícula amb la imatge del patró Sant Cebrià i una detalls ornamentals d'estil rococó amb data de 1824, que sembla l'any d'acabament de l'església.
Es conserven restes de l'antiga església romànica del segle XII, en concret hi ha fragments de la façana principal amb la portalada d'accés i un finestral tapiats, també hi ha part de l'absis semicircular a llevant.
La nova església es va començar el 15 de novembre de 1784 segons ens ho indica un llevador d'obra que es conserva. Era rector mossèn Narcís Conchs que ho fou fins al 1812. En ell també s'hi detalla el nom dels treballadors, els jornals i els preus dels materials. El nou temple s'inicia per la part de l'absis, orientada a nord, assimilat part de l'antiga església romànica orientada a llevant.
Text i recull dades. Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Catalunya Romànica
i Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada