SANT SALVADOR DE MASSOTERES. SEGARRA

 PAS A PAS PER LA SEGARRA 

El poble de Massoteres és esmentat en la documentació l’any 1040, i la seva església fou, des dels orígens i fins a la darreria del segle XIX, una sufragània de Sant Pere de Talteüll, i, com aquesta, va restar vinculada al bisbat d’Urgell fins a la creació de la diòcesi de Solsona al final del segle XVI. 

D’altra banda, ós molt probable, tot i que no es pot confirmar, que, com l’església de Talteüll, Sant Salvador de Massoteres fos també una possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona. 

El 1r de febrer de 1897 l'església de Massoteres fou elevada a categoria de parròquia pel bisbe Ramon Riu i Cabanes i Sant Pere de Talteüll en va esdevenir una sufragània. L'actual temple encara conserva l'orientació tradicional, malgrat que l'edifici es bastí al segle XVIII. 

Església feta de paredat. S'hi accedeix per un mur lateral. La portada és d'arc escarser, i té a les dues bandes, una pilastra. Rematant hi ha una cornisa que queda guarnida en la part superior per dues volutes en relleu i a la part central, una fornícula amb la data inscrita de 1832. En aquesta mateixa façana, a la part esquerra, hi ha dues finestres emmarcades per carreus regulars de pedra. La torre del campanar, se situa a la façana sud. Presenta una base quadrada i té dos cossos, té forma octogonal. 

A l'interior podem observar quatre capelles laterals, n'hi ha dues per lateral. L'altar es caracteritza per tenir una conquilla, i als peus hi ha el cor. La cobertura tant de la nau central, com de les capelles, és de volta de canó. Els colors predominants a l'interior, són el blanc i l'ocre. El paviment està fet de rajola. 

Sant Salvador de Massoteres és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia