PASSEJANT BAIX EMPORDÀ
En documents de l'any 1128 ja s'hi anomena a en Guerau de Rupià, del llinatge que posseí el domini feudal del lloc. Aleshores encara es coneixia amb el nom de Rupinianum o Rupiano (de fet, unes formes llatinitzades de Rupià).
Durant molts segles Rupià va ser un
dels llocs de domini del bisbe de Girona. La presència del bisbe ha deixat
la seva empremta al castell, d'estil gòtic civil, de planta rectangular i
construït amb carreuada. També en el nom d'alguns dels carrers i places de la
població, i a la casa palau gòtica, restaurada i modificada modernament, que
estatja la casa del comú.
Actualment encara són visibles les restes de les muralles construïdes a la fi del segle XV que encerclaven el nucli del municipi. El portal d'Amunt i el portal d'Avall, les dues úniques vies d'accés al nucli antic, encara testimonien el sistema de defenses que protegia la vila. La Generalitat de Catalunya va atorgar al municipi de Rupià la declaració de Conjunt Històric Artístic per tota una seria d’elements que fan d’aquest poble una visita obligada.
La primera referència documental sobre l'església de sant Vicenç de Rupià data del 1139, com a part d'un conveni de vassallatge entre el bisbe de Girona i Arnau Gausfred. Durant el segle XIII, altres documents confirma l'existència de la parròquia de "sancti Vicenci de Rupiano".
L'edifici actual mostra en la seva configuració elements d'estils diversos, en correspondència amb les intervencions que ha anat experimentant al llarg del temps. La part més antiga conservada és la nau gòtica (s. XV). Entre els segles XVI i XVII s'hi afegiren les capelles laterals tardo-gòtiques i la sagristia, i al segle XVIII correspon la construcció de la nova façana i del campanar, barrocs, així com de la darrera capella, realitzada ja en estil neoclàssic.
L'església de Sant Vicenç és un edifici de grans dimensions, de planta rectangular amb absis poligonal i cor als peus. A l'interior té una sola nau, amb tres capelles a cada costat; la nau es cobreix amb volta de creueria. La façana principal presenta una estructura simètrica. La porta d'accés, rectangular, es troba decorada amb elements d'inspiració clàssica: pilastres d'emmarcament, tríglifs i mètopes amb relleus a la llinda, i frontó trencat amb tres pinacles descoronament.
Damunt la porta hi ha una obertura circular resseguida per una motllura senzilla. La façana, on es poden veure encara restes d'esgrafiats, mostra un coronament sinuós. el campanar, que s'aixeca a la banda esquerra, té base quadrada i cos superior octogonal, on s'obren quatre finestres ogivals. L'interior es cobreix amb volta de creueria. El conjunt es corona amb barana de balustres i un cos superior.
Sant Vicenç de Rupià és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M- Rosa Planell Grau
Fons documental: Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada