La
parròquia de Saga és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell des
de l’any 819, document que es considera del segle X.
L’any
958 el rei Lotari I de França atorgà un precepte a Sant Miquel de Cuixà
confirmant la possessió del monestir a precs de la reina Geberga. L’any 1372 és
venuda pel cavaller de Saga, Berenguer d’Orús al monestir de Sant Martí del
Canigó.
L'edifici
que s'ha conservat és una església romànica del segle XI o XII, d'una nau amb
absis semicircular tota ella arrebossada amb morter de cal. No hi ha més
obertures que la finestra de l’absis i una de moderna al frontispici.
El
temple té una gran portalada d’arquivoltes de fi del segle XII profusament
esculpida de marbre rosa d’Isòvol. Segurament és incorporada posteriorment i és
la part més notable de l'edifici. Encarada a migjorn consta de tres arquivoltes
rectangulars i dues d'arc toroïdal. Aquestes darreres descansen sobre columnes,
els capitells de les quals estan decorats amb figures d'ocells i fullatges.
L'arquivolta exterior presenta diverses figuretes en estranyes posicions i
certa ingenuïtat compositiva.
La
clau de la dovella de l’arc exterior té esculpida la figura de Crist que beneeix
amb la má dreta mentre en l’esquerra aguanta el llibre.
Corona
la façana un petit campanar de cadireta força esquifit.
El
fossar davant de l’església i marcant el lloc dels enterraments més antics una
simple fita de pedra. L’any 1991 amb motiu de les primeres accions per
restaurar-la en fer un sondeig a la part exterior de l’absis aparegueren dues
tombes de lloses, la fonamentació de l’absis i un mur que podria ser l’antiga
sagristia, que va ser enderrocat, per considerar que era afegit.
Així
mateix al enderrocar la coberta que suposadament era de volta de pedra en volta
de canó va descobrir-se que era feta de maons arrebossats amb mortes de calç i
que la coberta original era romànica de fusta molt malmesa. Va decidir-se
aleshores, reproduir el màxim fidel possible, la nova coberta amb fusta,
deixa’m un tram amb la volta de canó de maó per poder fer posteriorment una
lectura.
Amb
motiu del projecte de pavimentació definitiva de l’església, es van dur a terme
dos sondeigs a l’interior l’any 1996, un a l’absis i l’altre a l’alçada de la
porta. Va localitzar-se una fonamentació construïda amb “opus spicatum” de
l’absis. L’església tindria una paviment de calç i terra trepistjada en el
moment de la seva construcció que seia cobert posteriorment amb un empostissat
de fusta.
També
van trobar-se tres tombes, dos d’elles buides. Una era situada en el centre de
l’absisi, davant de l’altar romànic i estava delimitada per pedres. L’altre
tomba estava situada al nord de l’anterior i la tercera estava a la paret de
tramuntana a l’alçada de la porta i la pica baptismal.
Procedeix
d'aquesta església un magnífic frontal d'altar del segle XIII, atribuït al
mestre de Soriguelora, que relata la vida de Santa Eugènia. És una pintura al
tremp sobre fons de plata decorada amb incisions foliada, d’un metre d’alçada i
mig d’amplada. Aprofitant les imatges d’internet afegeixo una reproducció del
frontal. Actualment es conserva en el Musée d'Arts Decoratifs de París.
Quantes obres del
nostre Romànic són escampades pel món!
Text
i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada