dilluns, 25 de març del 2013

SANTUARI DE LURDA. LA NOU DE BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.

Aquest cop vam aproximar-nos a la Nou de Berguedà per visitar el santuari sota l’advocació de Nostra Senyora de Lurda (Lourdes o Lurdes). Com sempre primerament la nostra recerca de caire fotogràfic per després cercar la pertinent informació.

Prop del poble de la Nou, vers migdia, s’alça el santuari de Lurda de la Nou. Mossèn Antoni Comelles, fill i rector de la Nou, malalt i pràcticament sense mitjans, viatja a Lourdes de Bigorra l’any 1877 on visqué una experiència molt positiva. Meravellat del què veié va tornar l’any 1878 i portà una imatge de la Verge de Lourdes (90 cm.) per posar-la en una petita capella.
 
El conjunt és una edificació d’estil eclèctic, singular dins de l'esquema clàssic de santuari marià de muntanya. La construcció és un espaiós temple que disposa del cambril corresponent. A continuació de la nau central hi ha la sagristia, amb forma de llanterna, coberta per una petita cúpula.
 

Amb pocs anys i pagat íntegrament per devots es construïren l’altar major i vuit de laterals d’estil neo-gòtic. Dos d’ells van ser destruïts durant la Guerra Civil. El retaule de l’altar acull una imatge de la Verge de Lourdes, de 1,80 m. d’alçada, obra d’Agustí Potellas, escultor de Vic.  És a destacar la imatge de la Verge rere l’altar en la reproducció de la cova per l’adoració dels creients.

Després d’un sense fi de problemes econòmics i les moltes aportacions majoritàriament de gent humil el 16 de setembre de 1886 va ser inaugurat amb l’assistència de 5000 persones. Per motiu de les moltes visites de devots l’any 1893 es fundà l’hostatgeria. En 1960 amb motiu del 75 aniversari del santuari es construí el campanar.  

 
Al costat del temple i comunicada per un pont cobert hi ha la casa del capellà custodi amb cel·les al pis superior i a continuació la casa de colònies. En els anys vuitanta, la casa ermita passà a ser la seu d'un actiu centre de "colònies d'estiu" per a infants.

Tant el temple com la casa hostal són situats en un forçat relleix per sobre d'un torrent. Forma un conjunt o una petita unitat, en un paratge esquerp, integrat en el sistema de major entitat compost en els planells elevats de l'antic poblament de la Nou.

Mossèn Antoni Comellas reposà finalment en el seu estimat santuari.

L’11 de febrer es celebra la festivitat de la Mare de Déu i el darrer diumenge de juliol es fa l’aplec de malats.
 


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
L’edifici és impactant i de gran bellesa. Sorprèn trobar aquesta edificació en un lloc on prima la naturalesa però és encantador. La seva ubicació i l’entorn de la plaça amb d’arbres i plantes són com un recés de pau.

La pau que per desgràcia manca molt en aquest món i en aquest moment. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada