dissabte, 23 de març del 2013

SANTA AGNÈS DE LA FARRERA DELS LLOPS. VALLS DE VALIRA. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL.

Portats pel nostre desig, segurament una mica aventurer, de trepitjar i veure la terra catalana i sobretot per causa de la nostra ubicació que pertany a la part nord del país vam anar a veure l’ermita de Santa Agnès de la Farrera dels Llops en les Valls de Valira de l’Alt Urgell.
 

Abans d’arribar a la Farga de Moles en direcció a Andorra hi ha un trencall a mà esquerra que porta a Ars i Argolell. Passat el pont que travessa el riu Valira s’agafa la carretera d’Ars i pocs metres més endavant hi ha un cartell que ens indica Cabanelles i Farrera dels Llops. Per una pista de terra bastant costeruda i virada però ben conservada al cap de 3 o 4 km quilòmetres arribem a l’església i lloc de Farrera dels Llops (1200 m. d’altitud).
 
Cercant documentació en “Catalunya Romànica” ens diuen església en ruïnes, però l’any 2007 va haver una actuació  de millora i arranjament per part dels de ca l’Arnau.  L’ermita ha recuperat almenys exteriorment el seu aspecte. Per posar alguna pega hauré de dir que malauradament el ciment queda patent en les parets però el conjunt de l’església i el cementiri davant de la porta és bellíssim. Més val la presència actual que unes ruïnes malmeses.

El lloc és esmentat en l’ACCU de l’a. 839 com possessió del Caboet com feudataris dels bisbes d’Urgell. Després passa als seus hereters els vescomtes de Castellbó. Podria haver estat una construcció preromànica.

En la vista pastoral de 1758 era sufragània de Sant Andreu d’Arcavell i tenia cementiri propi. L’any 1904 era integrada a la parròquia d’Asnurri, segregada de la d’Argolell. Després forma part del terme d’Ars.

L’edifici consta d’una sola nau de petites dimensions amb un absis semicircular cobert en volta de quart d’esfera. La unió de l’absis i la nau es fa mitjançant un arc triomfal de perfil apuntat que forma un plec en degradació que encaixa la capçalera amb la nau.
 

La porta d’entrada és en el mur de migjorn coberta amb un sol arc adovellat de pedra tosca. L’absis té dues finestres de doble esqueixada molt estretes.  

La coberta és de fusta i llicorella.  

Catalunya Romànica ens comenta que encastada a l'absis es conserva una biga decorada amb dos escuts iguals que podria correspondre a un baldaquí. L’escut representat en la biga, segons una moneda de 1234 amb el mateix dibuix correspon a Roger Foix, vescomte de Castellbó. 

També parla d’un campanar de cadireta d’un sol ull sobre el mur de l’arc triomfal, ara desaparegut. 

El seu grau d’enrunament era notable quan, a l’any 2007, els de ca l’Arnau tingueren cura de la seva restauració. L’església està catalogada com a Béns Cultural Interès Local (BCILs)  
 

Ara he comprès unes paraules que havia sentit fa molts anys. Segons una llegenda, aquí hi havia la Meca, i al relativament proper castell d'Ars, la Seca. Al nostre davant tenim les valls d'Andorra. “La Seca, la Meca i les valls d’Andorra”. Crec recordar si formava part d’un eslògan publicitari. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau                   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada