Cercàvem l’església de Santa Maria
d’Asnurri. Abans de Farga de Moles vam prendre el trencall a l’esquerra que
porta a Covis.
El poble és situat a peu de
carretera, i com sempre, això en diríem una predilecció nostre s’arriba per una
carretera enrevessada.
El topònim preromà conté el mot
basc “uri” que significa “poble”. Asnurri es situat a l’esquerra del riu de
Civis, a 1194 m. d’altitud. Té uns 40 habitants aprox. I és formós i el dia que
vam ser-hi era curull de flors.
La menció més antiga que s’ha localitzat
de la església d’Asnurri figura en un document datat el 1038, pel qual sabem
qye Ramon, levita, ven a Eldemar i la seva esposa l’alou al terme de “ Sancte Eulalie qui est fundata in villa
Asnurri” .
La parròquia d’Hasnur apareix citada en l’acta de
consagració de la catedral d’Urgell. Una interessant escriptura de l’any 1046
en què es rememoren els honors, castells, parròquies i altres béns que Arnau
Mir de Tost posseïa en feu de l’església d’Urgell, dóna a conèixer que aquest
noble tenia drets sobre la pabordia i la parròquia d’Asnurri, que li foren
cedits per mà del bisbe Ermengol. Al 1086 en el seu testament un tal Pere d’Udalard
llegà als clergues de Sancta Eulalia de
Asnurr la quantitat de tres sous. Hi ha notícia que l’any 1391 el rector
contibuí en la dècima recaptad a la diòcesi d’Urgell.
L’església esta situada en la part
alta del poble, hi ha una altra entrada al poble per la part superior que hi
condueix.
Edifici molt modificat en el
transcurs del segles, però guarda la bellesa del seu origen romànic. Consta
d’una nau capçada a llevant per una
absis semicircular. Posteriorment foren afegides les capelles laterals i el cos
de l’entrada.
La nau és coberta en volta de canó
seguit reforçada per tres arcs torals i l’absis amb volta de quart d’esfera. En
la unió de l’absis amb la nau hi ha tres degradacions visibles. La llum entra
travessant tres finestres, dues en l’absis i una altra en la zona d’acoblament
de l’absis amb la nau.
El campanar, d’època més tardana,
es recolza sobre la volta del absis. És de planta octogonal, d’un sol pis i amb
quatre finestres.
El material de cobertura de les
teulades és de llosa de llicorella.
En l’any 1936, temps de revoltes,
va desaparèixer una imatge de la Mare de Déu de principis del segle XIII,
inclosa dins el grup de marededéus romàniques de la Cerdanya.
Text i documentació: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada