Escriure i recopilar dades de Sant
Quirze de Pedret sempre m’ha fet un xic de basarda. Sempre he tingut por de
equivocar-me i no saber descriure suficientment un monument tant estimat al
Berguedà, i sobretot a la ciutat de Berga. Certament és un monument de gran
valor històric per la seva antiguitat i també per les pintures que atresora i
que donen nom al pintor (o taller) que les va pintar. Del Mestre de Pedret hi
ha murals en diferents esglésies del nostre país, em recordo fàcilment de Sant
Pere del Burgal, Santa Maria d’Anèu, Sant Pere de Baiasca, al Pallars Sobirà, o
Santa Maria de Cap d’Aran, a la Val d’Aran.
El 20 d'octubre del 983 es
consagrava l'església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà; el levita
Francó donà a aquesta església un alou amb les seves cases, horts, vinyes i
totes les seves possessions i una església, el nom de la qual és esborrat en el
document, situada al comtat de Berga,
a la muntanya de Pedret i al lloc de Nesplosa (...cum ipsa ecclesia sancti... qui est in comitatu Bergitano, in monte
Petreto in locum vocitatum Nesplosa.). No podem assegurar que aquesta fos
l'església de Sant Quirze de Pedret,
car el document ha perdut aquest fragment, però si ho fos, Sant Quirze no
tindria aleshores caràcter parroquial.
El 20 de març de 1168 el bisbe de la
Seu d'Urgell, Arnau de Preixens, consagrava l'oratori de Sant Miquel i Sant
Víctor de Pedret a precs de Bertran d'Avià, fundador i dotador de l'oratori;
aquest fundador havia de donar anualment, per quaresma, una lliura de cera als
bisbes d'Urgell. El document explica que el dotador construeix l'oratori per a
remei de la seva ànima i la dels seus antecessors i li correspondrà la tasca i
les primícies del seu treball.
Hom pot pensar que l'oratori de Sant
Miquel i Sant Victor era independent de l'església de Sant Quirze de Pedret;
també, hom pot pensar que es tracta d'un oratori de la pròpia església, car el
document de consagració no ho especifica.
L'any 1248 Ferrer de Vilar, capellà
i rector de l'església de Sant Quirze
de Pedret, per a remei de la seva ànima i dels seus, donà al monestir de
Sant Pere de la Portella tot
l'honor i terres que posseïa a la parròquia de Sant Quirze.
Al llarg del segle XIII continuen
les notícies del lloc, concretades en diferents deixes testamentàries; així
l'any 1286 Ramon d'Avià, de Berga, deixava en el seu testament, sis diners per
a l'obra del pont de Pedret (...et operi pontis de Pedreto .VI denarios...).
L'església de Sant Quirze de Pedret era parroquial al final de l'època medieval
car, l'any 1312, apareix esmentada amb aquesta categoria en vista al deganat de
Berga d'aquest any.
El segle XVIII l'església era
sufragània de Santa Maria de la Baells, juntament amb Sant Andreu de Cercs.
Atès que són tan pocs els monuments sencers que es conserven a Catalunya, el
Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona,
sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, emprengué la tasca de restituir
a l'edifici l'aspecte que tenia en la seva època primitiva. Aquesta església,
que feia un segle que havia estat profanada i abandonada, després d'aquests
treballs de restauració, fou retornada al culte el 6 de setembre de 1964.
Avui l'església només té culte el
dia de la festa anual, i depèn de l'església parroquial de Berga.
La conservació del monument depèn de
l'Ajuntament de Berga, en virtut d'un acord subscrit entre el bisbat de Solsona
i aquest ajuntament, que vinculava Pedret
al Museu Comarcal de Berga.
D’un estudi de: A. Gonzàlez, R.
Lacuesta i M.A. Carrasco
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
1a Fotografia gentilesa de Joan
Comellas (Pedret abans de la restauració)
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada