PETJADES PEL CONFLENT
Santa Eulàlia d'Arboçols (Arboussols en francès) és una església romànica situada en un indret totalment isolat i envoltada majoritàriament d’alzinars sota el coll de Gues, que marca la frontera amb la Fenolleda.
L'edifici (segle XI-XII) és un bell
exemple d'arquitectura romànica, amb una nau i un absis semi-circular decorat
amb arcuacions cegues. Sobre la teulada hi ha les restes d'un petit campanar
d'espadanya, decapitat.
Aquesta església fou la primitiva
parròquia d’Arboçols. Apareix documentada l’any 1011 en una relació de
propietats de l'abadia de Cuixà, segons consta en la butlla del papa Sergi IV.
Resta sota la subjecció de Cuixà fins la Revolució Francesa.
L'església hauria estat en el nucli
urbà del municipi d'Arboçols, fins que
aquest es desplaçà a un indret més defensable, a un quilòmetre i mig de
distància. Santa Eulàlia hauria estat relegada abans del 1642 per la nova església
parroquial, Sant Salvador, en el nou centre urbà.
L’edifici és d’un sola nau capçada
amb una capçalera típicament llombarda coronada per arcuacions però sense
lesenes, obra probablement dels monjos de Cuixà a mitjan del segle XI. Malgrat
tot l’aparell irregular de la part baixa sigui de tradició rústica preromànica.
L’aparell de la part occidental de
la nau on s’obre el portal, contrasta netament amb la part oriental.
La portalada presenta dos
dovellatges de mig punt , amb llinda i timpà de maçoneria. A poca distancia
s’obre una finestra de doble esqueixada amb muntants monolítics de pedra picada
i arquivolta de granit, motllurada en bisell, segurament del segle XII.
En el mateix mur conserva el
vestigis d’una porta d’arc de mig punt. Molt a prop hi ha una senzilla finestra
de tipus preromànic, de simple esqueixada , amb els muntants monolítics i
l’arquet excavat dins la llinda.
Per
les diferencies de l’aparell demostra que s’ha conservat una bona part de
les parets d’una nau primitiva, probablement preromànica del segle X i coberta
de fustam.
En resum, les estructures
subsistents de Santa Eulàlia testimonien l’existència d’una església primitiva.
La capçalera fou reconstruïda i la nau coberta amb volta sobre arcs laterals
interiors i proveïda pel portal de pedra picada que s’obre al migdia, al segle
XII.
Conserva al seu interior una gran
pila baptismal hemisfèrica de granit del segle XI o XII.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada