Sant Cugat del Racó, també antigament
Sant Cugat de Salou és un poble (26 h. 2009) situat entre els nuclis de
Castelladral i de Navàs.
Sant
Cugat del Racó consta d'un petit nucli on hi trobem l'església del mateix nom i
algunes cases, però majoritàriament està constituït per nombrosos masos
dispersos.
L’església de Sant Cugat del Racó es
troba en un planell elevat acompanyada d'una masia i del clos del cementiri que
es troba a poca distància. És una església
dedicada a Cugat màrtir i un dels monuments més destacats del
municipi.
El lloc apareix documentat el 925
quan el comte Miró de Cerdanya féu testament, i cedí, entre altres deixes, al
monestir de Sta. Mª de Ripoll el seu alou que diuen Ecclesias Clavatas. Malgrat
que en l'alou no consta que tingui cap església, es creu que la tenia, perquè
el 938 és esmentada en el precepte que el rei Lluís IV conegut com l’Ultramarí
concedí al monestir de Ripoll. Molt aviat adquirí la categoria de parròquia que
perdé a l'unir-se a la de Castelladral.
L'any 1040
la trobem documentada com Sant Cugat de Castelladral, ja que es trobava dins
del terme d'aquesta fortificació, però ja en 1293 apareix com a Sant Cugat de
l'Alou, fent referència a l'alou que tenia en aquest indret el monestir de
Ripoll. D'aquí ve l'altre nom amb que se l'anomena: Sant Cugat de Salou.
En 1689 està documentada com Sant Cugat del Racó, nom amb que es coneguda en
l’actualitat i manté la condició de parròquia.
Depengué del monestir de Ripoll fins
a la desamortització eclesiàstica (1835) i passà aleshores a dependre del
bisbat de Solsona.
El temple
actual és en essència el que es va construir en el segle XI, si bé anteriorment
ja hi va haver una església en aquest indret. D'aquesta primera edificació es
conserven els fonaments de la capçalera, que era de planta trapezoïdal, un
tenant d'altar i dos capitells. Els dos capitells es conserven en el Museu
Comarcal de Manresa i es creu que formaven part de l'arc triomfal del temple
pre-romànic. És creu que eren iguals, malgrat que un d'ells està molt
deteriorat. Estan decorats amb motius vegetals, a base de fulles lanceolades i
flors de set pètals circumscrites en el cimaci.
Exteriorment presenta una decoració
típicament llombarda, que quasi ocupa tots els murs. La capçalera i els murs
frontals de les naus són decorats amb arcuacions cegues i lesenes. La porta, a
migdia, és d'estil gòtic tardà (XVI), en substitució de la romànica.
En el punt de dels braços de la creu
grega s'alça, exteriorment, un cimbori cilíndric, únic a Catalunya, ja que els
cimboris d'altres esglésies d'aquesta època són prismàtics.
El cimbori és de poca alçada, i presenta una decoració amb finestres
cegues. Aquestes estan situades sota el ràfec de la teulada i donen la volta a
tot el tambor circular. En aquest mateix punt, a l'interior, s'eleva una
cúpula, que passa del quadrat a l'octògon mitjançant trompes. Està coberta amb
mitja esfera i revestida amb argamassa, encara que a l'acabament queda una part
de l'aparell descobert, que permet veure la disposició dels petits carreus en
espiral.
Al frontis de ponent s'alça el
campanar d'espadanya de dues obertures. Anteriorment hi havia hagut un
comunidor que seria suprimit en les restauracions del segle XX i substituït per
l’actual.
Sant Cugat
del Racó és
una església romànica inclosa en l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada