dissabte, 5 de maig del 2018

SANTA MARIA DE MATADARS. PONT DE VILOMARA I ROCAFORT. BAGES

TERRES DEL BAGES

En la Trobada Anual d’Entitats d’Amics del Romànic, organitzada en aquesta ocasió per Amics del Romànic del Bages, la pluja ens va fer impossible visitar-la. Santa Maria de Matadars és una església preromànica és situada al costat de la Masia del Marquet. També coneguda es coneguda amb el nom de Santa Maria del Marquet.


El lloc o vila rural de Matadarcos és conegut des del 955. El 958 Ansulf va donar el lloc “amb les esglésies i altars que allà hi ha i altres santuaris situats en dit lloc” al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Això ha fet suposar que era un centre primitiu de monaquisme. A mitjan del segle XII  és esmentada com a parròquia del bisbat de Vic. Malgrat tot, aquest bocí extrem i allunyat del terme de Mura va formar sempre una quadra autònoma sota els abats de Santa Cecília i després de Montserrat, quadra que al segle XIV tenia almenys tres famílies. A causa de l’escàs poblament de la zona va passar a simple capella i després resta sense.


L’església preromànica de Santa Maria de Matadars o del Marquet, conserva la capçalera mossàrab o de tradició paleocristiana del segle X. La primitiva església fou renovada amb una nau romànica al segle XI, però se'n va respectar la capçalera, abans de tres santuaris, amb arcs i finestres de ferradura i un antic cimbori, que fou restaurada i ara és un centre d’atracció per als amants de l’art antic. És l’edifici religiós més arcaic i evocador de la comarca.

La capçalera, que correspon molt probablement a una primitiva església de tres naus, és força original i complexa. Està compartimentada en dos petits santuaris o absis de planta trapezoïdal (un de tercer, el de migdia, fou mutilat posteriorment) i un espai central, que constitueix el creuer, comunicats entre si mitjançant arcs de ferradura. El santuari central, constituït pròpiament en absis, sobresurt notablement dels laterals, que es disposen al flanc a manera de transsepte. Tot aquest sector és cobert amb voltes de canó. Al lloc que correspondria al creuer hi ha un cos sobresortint a manera de cimbori allargassat, sense cap connexió interna amb l'edifici.

L'element més destacat del conjunt són els dos arcs de ferradura que comuniquen l'absis central amb el creuer, i el creuer amb la nau. Són molt ultrapassats, amb encongiment manifest dels muntants i amb les pedres de l'arc disposades radialment. També són de ferradura els dos petits arcs que comuniquen el creuer amb les capelles laterals, i la finestra de l'absis principal.


La nau romànica, coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals, és d'aparell més regular i escairat, i es va adaptar al segle XI a aquesta capçalera antiga, amb una notable desviació vers el NW. La façana de ponent té un portal de punt rodó, amb un senzill arc de pedres en disposició radial, una finestra en forma de creu al damunt i les restes d'una petita espadanya.

A l'interior, entre el darrer arc toral i la capçalera hi ha restes de pintures murals a la volta, formades per unes caselles dins les quals hi ha unes estilitzacions vegetals, i que devien decorar tota la nau. La seva cronologia és discutida, però tot i que se les ha volgut fer contemporànies de la nau, semblen molt més tardanes.

El 1950 es reconstrueix i s'obre al culte. Amb el pas del temps. s'anirà malmetent altre cop fins al punt de què l'any 2003, davant el perill imminent d'esfondrament d'un exemplar únic del preromànic, es comença a restaurar d'una forma exhaustiva.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), procedent d'aquesta església, s'exposa la Mare de Déu de Matadars, una talla de la segona meitat del segle XII amb restes de policromia.

Santa Maria de Matadars o del Marquet és una església declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada