Aidí
és un poble (16 h. 2011/ 993 msnm,) situat sobre la riba esquerra de la Noguera
Pallaresa i en un coster sota el pic des Malls. És a la dreta del Barranc
de Feners i a l'esquerra del de Restollo. Uns quants metres cap dalt
hi ha la collada de la Bana i el pic de l'Orri.
Al
nivell del riu i de la carretera, sota el poble, al peu del camí ral hi havia
l’hostal d’Aidí. Ara desaparegut.
El
poble centrat per l’església parroquial de del Roser (abans de Sant Just) està
agrupat en un coster, però sense formar un nucli compacte ni marcar clarament
uns carrers entre les cases. Forma ben bé quatre nivells de cases, enllaçades
per la mateixa carretera que mena al poble i per uns passos i camins interiors
que salven els lleugers desnivells de la costa.
L’església
parroquial que originàriament era dedicada a Santa Maria, d'"Eydí", i
que formava part del deganat de Cardós, tal com consta en el llibre de la
dècima del 1391. Tanmateix no apareix relacionada entre les esglésies
parroquials del deganat de Cardós visitades l'any 1314. Pels volts del 1526
aquesta església, juntament amb la seva sufragània de Sant Sebastià d'Estaron, compartien
el mateix rector. En la visita de 1575 a les esglésies parroquials de
l'oficialat de Cardós es fa constar que a l'església de Santa Maria d'Aidí es
necessitava arranjar la porta i tancar el cementiri.
En
la visita pastoral del 1758 l'església apareix ja dedicada a la Mare de Déu del
Roser, l'advocació actual; en aquesta mateixa visita es fa constar que el
temple està en molt mal estat, que té un campanar antiquat, es fa referència a
un campanar d'espadanya, i que la sagristia és estreta, motiu pels
quals cal suposar que l'edifici inspeccionar pel visitador era encara un
edifici medieval, substituït per l'actual amb posterioritat a aquesta data.
L’actual
església va ser aixecada cap el 1782. Consta d’una sola nau amb la capçalera
recta a l’est i la façana principal a l’oest. Actualment sembla existir una
sagristia a la part dreta i unes possibles capelles als dos costats de la nau
segurament fruit d’una darrera i moderna reforma.
En
aquesta façana sota el pinyó de la coberta, a dues aigües de llicorella, s’obre
un portal adovellat amb arc de mig punt
i per damunt un ull de bou que il·lumina la nau a més d’una petita obertura a
l’extrem superior.
A
l'esquerra, s'aixeca un cloquer de secció quadrada del que sobresurt només la
cel·la amb els caires aixamfranats i finestres d'arcs de mig punt lleugerament
ferrats, una a cada cara; hi penja alguna campana, Està rematat per una petita
coberta piramidal de llicorella amb una destacada cornisa. Els seus murs són de
maçoneria de llosa vista.
Els
murs exteriors són de maçoneria de llosa vista i el seu estat és impecaable.
L’església
de la Mare de Deu del Roser d’Aidí ( abans de Sant Just) està referenciada com Bé Cultural d'Interès Local
Text
i recull dades Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada