Lladrós
és un poble (36 h.2009 /1.019 msnm.) situat en un coster a la dreta de la Noguera de
Cardós, entre Lladorre i Benante. Als peus dels cims de Miravall (a
l'oest), i del Roc Bataller a l'est. És el poble més septentrional
del seu terme municipal, i, per carretera, queda separat de la resta del
municipi per una llenca del terme municipal d'Esterri de Cardós que
s'insereix en el terme de Vall de Cardós. A més, queda més a prop de Lladorre que
del seu cap de municipi, Ribera de Cardós. Des del 1847 formava part de
l'antic municipi d'Estaon.
Un
particular vestigi de l'antiguitat del poble fou un as romà de la seca de Tàrraco que
el rector de Lladrós trobà en el poble.
La
carretera L-504, que passa ran de les cases més baixes i meridionals de
Lladrós. Forma tres o quatre carrers irregulars, a diferents nivells del poble,
el qual presenta almenys quatre accessos diferents des de la carretera.
L'església de Sant Pere és a la part central-oriental del poble, en
un espai obert entre les cases del poble.
En
l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, entre les parròquies
de la Vall de Cardós, hi consta el lloc de Labroso. En un document
del 1087, en què el comte Artau II de Pallars Sobirà donava a Santa Maria de la
Seu la vila de Lleret, entre els límits d’aquesta s’esmenta el lloc de Ladroso.
Posteriorment la vila figura en l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós,
del 1146, a la qual aportava anualment un modi de blat.
L’església
de Sant Pere de Lladrós fou una de les esglésies parroquials visitades pels
delegats de l’arquebisbe de Tarragona en la seva visita al deganat de Cardós,
realitzada entre els anys 1314 i 1315.
L’any
1758, l’actual edifici era acabat de construir, i substituïa l’antic edifici,
probablement de factura medieval. En aquesta època tenia ja com a sufragània
l’església d’Ainet; actualment ha estat inclosa a la parròquia de Llavorsí.
L’actual
església de Sant Pere de Lladrós és un edifici d'una sola nau, dividida en quatre trams i capelles laterals,
amb capçalera rectangular a l'est i porta que s'obre a la façana oest, sota el
pinyó de la coberta de llicorella a dues vessants. Per damunt la porta hi ha
un òcul. Al costat de migdia de la façana s'aixeca el campanar, de forma
octogonal per sobre de l'alçada de la nau, rematat per un xapitell de
llicorella.
Sant
Pere de Lladrós és una església inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada