dijous, 21 de novembre del 2019

SANT SEBASTIÀ D’ESTARON . LA GUINGUETA D’ÀNEU. PALLARS SOBIRÀ

CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ

Estaron és un poble (23 hab. 2009/1057,7 msnm.) situat en un coster del vessant occidental de la serra d’Aurati, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, davant la vall de Baiasca. Estaron és, de fet, fora de la Vall d'Àneu, tot i que per la seva adscripció municipal, hi pertany.


La primera menció que és coneix de la vila d’Estaron, és la deixa d’una vinya situada en aquest terme a favor del monestir de Sant Pere del Burgal, feta pel comte Borrell en el seu testament datat al final del segle X.

De l’església, dedicada a sant Sebastià màrtir, i integrada al deganat de Cardós com a sufragània de Santa Maria d’Aidí, no ens han pervingut notícies anteriors al segle XVI. Pels volts del 1526 era rector de totes dues esglésies Jaume Felip. Estaron apareix també com a sufragània d’Aidí en el llibre de visites del 1575 i en el del 1758, dins l’oficialat de Cardós, i així mateix l’any 1904. Com dependent d’Aidí depenia de la parroquial de Llavorsí. Actualment sense rector propi és regida des de la parròquia de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu.



Sant Sebastià d’Estaron és un edifici d’una sola nau, coberta amb estructura d’embigat de fusta, i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un ampli tram presbiteral, cobert amb volta de canó, que forma a l’exterior un cos volumètric interposat entre el cos de la nau i el semicilindre absidal.

La porta, resolta en arc de mig punt emfasitzada per una arquivolta, s’obre en la façana sud, on també hi ha una finestra de doble esqueixada, oberta en el tram presbiteral. Al centre de l’absis hi ha una altra finestra, de doble esqueixada, i una tercera s’obre en el mur de ponent, on conserva restes de l’arrebossat i presenta una decoració formada per dos caps esculpits esquemàticament, encastats en el mur per sobre de la finestra.


Les façanes no tenen ornamentació, llevat de la façana absidal, on es desenvolupa una decoració formada pels clàssics motius llombards de les arcuacions sota el ràfec, agrupades en sèries de tres entre lesenes.

A l’angle sud-est de l’església hi ha el campanar d’espadanya, format per un mur perpendicular al mur de la nau, en una disposició molt semblant a la que retrobem en el porxo de l’església de Sant Feliu de la Força d’Àreu. Com en aquest edifici, a Estaron, el mur del campanar tanca l’accés a l’àmbit de la porta de l’església, i en la seva part baixa hi ha un pas, o porta, resolta en arc de mig punt. A la part alta, el campanar presenta dos ulls, en arc escanyat, i un tercer arc més petit en el tram de mur col·locat sobre la testera de l’església.


L’aparell és de carreu de pedra llosenca, allargassada, col·locat en filades uniformes i horitzontals, amb els elements singulars, especialment les arcuacions i lesenes, realitzades en pedra tosca. El mur del campanar presenta una construcció molt semblant a la de l’església, però clarament posterior i afegit a l’obra d’aquesta; i la capçada superior presenta un perfil graonat molt característic de la construcció pallaresa.

Les seves característiques arquitectòniques i ornamentals la situen perfectament entre les obres plenament adscrites a les formes llombardes en la seva plenitud a partir de la segona meitat del segle XI.

Sant Sebastià d'Estaron és una església romànica inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada