Ginestarre és un poble ( 7 hab. 2009/1364 msnm.) situat
en un coster a la dreta del Torrent d’Esteri
i a la esquerra del Barranc de la Font del Batlle, a la part baixa del
Solà de Ginestarre.
Hi
ha uns 25 metres de diferència d'altitud entre les cases més baixes i les més
altes del poble. Està format bàsicament per tres carrers que conflueixen en el
centre, on forma una mica de plaça. L'església de Santa Maria és a la
part més baixa, a l'extrem sud-oest.
La
població de Ginestarre apareix documentada per primer cop el 1069, en una permuta en què els comtes Artau I i Llúcia de la
Marca permutaven amb Hug Sala, fill de Todà, la vila de Lleret per la de
Ginestarre, tret del terç de l’església que es reserva Hug Sala.Retrobem
esmentat, més tard el lloc l’any 1146, quan els homes de Ginestarre es
comprometen a pagar a l’església de Sant Martí de Cardós, en l’acta de la seva consagració,
mig modi de cereal l’any. L’església
apareix relacionada en la visita del delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys
1314 i 1315. També en la vivita pastoral del 1758. Inicialment fou sufragània
de Sant Julià d'Arròs, més tard passà a dependre de la parroquial
d'Esterri de Cardós, més tard passà a ser administrada des de Llavorsí, i
des dels darrers anys del segle XX ho és des de la parròquia de Rialb.
Santa
Maria de Ginestarre es un temple d'una sola nau, amb l'habitual absis
semicircular amb arcuacions cegues a llevant. En èpoques posteriors al romànic hi foren afegides dues
capelles a banda i banda de la part de capçalera de la nau, formant un petit
creuer, i una sagristia al costat meridional de l'absis. L'absis presenta una
cobertura amb una volta de quart d'esfera, i la nau, amb coberta de fusta.
La
porta s'obre a migdia, actualment sota un porxo més modern que la part
principal de l'església. A l'angle nord-oest, a més, hi ha un petit campanar de
torre. A l'interior, a l'extrem oposat al presbiteri hi ha un cor de fusta.
Després
de l'arrencada de les pintures murals romàniques, l'església fou arrebossada de
color blanc; en l'actualitat la humitat ha malmès notablement aquest
arrebossat. El temple posseïa unes notables pintures murals, actualment
conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, un frontal d'altar,
actualment al Metropolitan Museum of Art, de Nova York, dues piques
de pedra romàniques (una de beneitera i una altra de baptismal) i una imatge de
la Mare de Déu, que es troba en el Museu Diocesà d'Urgell.
Les
pintures murals de Santa Maria de Ginestarre van ser arrencades
en dues fases, el 1918 i el 1964. El conjunt de pintures murals de Ginestarre
és força notable. Fa 3,63 x 2,97 x 1,73, i presenta una iconografia força usual
en les esglésies romàniques decorades amb pintures murals. Al centre, el Crist
en majestat envoltat del tetramorf, amb un registre dessota on es poden
veure la Mare de Déu i set dels dotze apòstols, alguns d'ells amb inscripcions
que permeten identificar-los: Felip, Joan, Pere, Pau, Bartomeu, Andreu i,
potser, Jaume. Cortinatges pintats completen aquesta decoració mural.
El
frontal d'altar és conservat al Metropolitan Museum of Art de Nova York, és
un frontal d'altar molt similar al de Sant Pau i Sant Pere
d'Esterri de Cardós. Bastant perjudicat pel pas del temps, és un frontal
d'altar romànic tardà, de ben entrat el segle XIII. Presenta la Mare de
Déu amb l'Infant en majestat, dins d'una màndorla subjectada per
quatre àngels, presenta quatre grups de dues figures cadascun, dos a cada banda
de la màndorla. Aquestes figures, no prou ben identificades, algunes d'elles,
són imatges de sants o apòstols. Té
unes dimensions de 106 x 146 cm., i és de fusta decorada amb estuc.
La
Mare de Déu de Ginestarre és una talla romànica de fusta policromada conservada
en el Museu Diocesà d'Urgell, a la Seu d'Urgell. Es troba en molt bon
estat. La seva mida és d'1,07 metres d'alçada, cosa que fa que sigui de les
marededéus més grosses que existeixen. La imatge de la Mare de Déu és coronada
i coberta, cap, espatlles i part del braç dret, per un vel blau enribetat per
un galó d'or. Sosté en la mà dreta, palmell amunt i puntes del dit també
enlaire, una petita bola del món. El Nen és assegut a la falda de la Mare,
damunt del genoll esquerre. És en actitud de beneir amb la dreta, i va vestit
amb una túnica verdosa, damunt de la qual duu un mantell vermell.
Santa Maria de Ginestarre és una església romànica catalogada
com a Bé Cultural d'interès Local.
Dades de Viquipèdia. Catalunya Romànica presenta una
més extensa documentació sobre l’església
de Santa Maria de Ginestarre. Com sempre lamentem que en les nostres ràpides visites
rarament podem accedir a l’interior del temple.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M, Rosa Planell Grau
Hola Miquel, vaig estar a Ginestarre fa alguns anys. Un lloc ple de bellesa i pau
ResponEliminaEt dono tota la raó. Havia estat de pas però fa poc hem passat un dies de grat record. Bell país, pobles als coster de muntanyes, Aigüestortes. Ens va encantar
ResponElimina